Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op3187 (07 / desembre / 2019)

Anònim. Virtutes aque ardentis

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Virtuts de l'aiguardent [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2019-03-30
Darrera modificació: 2019-03-30
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Virtutes aque ardentis
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIII-2
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'alquímia mèdica
Matèries:Alquímia
Medicina - Farmacologia

Bibliografia

Bibliografia:Bartsch (1856), Denkmäler der provenzalischen ..., pp. 314-315 (ed. parcial trad. occitana)
Draelants (2007), Le Liber de virtutibus herbarum ..., pp. 137-139 (atribuït a Albert el Gran)
Crisciani - Paravicini Bagliani (2003), Alchimia e medicina nel Medioevo

Observacions

Les aplicacions mèdiques de les destil·lacions del vi foren recollides pels autors mèdics des de la segona meitat del segle XIII. Un dels primers fou Teodoric Borgognoni (1205 – 1298), que utilitzà les dues formes amb què es difongué l'alcohol durant la Baixa Edat Mitjana, l'aqua ardens, a 60º, i l'aqua vite, a 90º. També van escriure sobre la matèria Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) (Tractatus de aqua vite simplici et composita), Taddeo Alderotti («De virtutibus aque vite», última part dels Consilia) i Michele Savonarola (Libellus de aqua ardenti), i circularen textos a nom d'Aristòtil, Albert el Gran (c. 1200 – 1280) i Jean de Saint-Amand. Aquests usos mèdics originaren també escrits breus, sovint en forma de receptari, que assoliren una gran circulació, tant en llatí com en vulgar, dels quals aquest text n'és un exemple.