Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB op3324 (15 / gener / 2021)

Anònim. Virtuts de l'herba de Tunis (versió 2) [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim; Pseudo-Arnau de Vilanova. Virtutes herbe tunice [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2016-02-14
Darrera modificació: 2020-07-02
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Virtuts de l'herba de Tunis (versió 2)
Altres títols:«La virtut de la herba de Túniç e de la sua proprietat»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-2
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Conservada en un ms. copiat a Barcelona en l'any 1392.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Herbari
Matèries:Història natural - Vegetals
Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«La virtut de la herba de Túniç e de la sua proprietat»
Íncipit text:«La herba de Túniç és dita en sarraÿnesch thar e en latí diptan[us], e diu Di[o]scòrides...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... et del sement, qui·n volrà més sembrar, faça com damunt és dit».

Sinopsi

Sinopsi:Relació de les propietats mèdiques de la planta anomenada herba de Tunis (herba tunica, diptamus, cat. diptam o dictam), amb instruccions per al seu conreu.
Públic/intenció:Extrauniversitaris
Metges pràctics
Profans

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 864 - ff. 39ra-39va

Bibliografia

Bibliografia:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 208
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat .... p. 285

Observacions

Obra relacionada amb la complexa tradició de l'atribuïda a Pere Hispà, Thesaurus pauperum, al cos original de la qual es va sumar. En algunes versions llatines, però no en les catalanes, és atribuïda a Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311).

La versió catalana més antiga (versió 1) sembla que és la de l'Anònim, Virtuts de l'herba de Tunis (versió 1), Traductor: Anònim. En aquesta versió 2 hi ha virtuts suplementàries i, al final, unes instruccions per a la sembra, absents a la primera.

Per a la seva difusió, vegeu Anònim, Berenguer Satorre, Recepta d'ungüent per a les cames i nota sobre l'herba de Tunis (òlim ACA BGC 615).