Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB op3333 (27 / febrer / 2021)

Alchanus (fl. s. XIII?). De pelle serpentis XII experimenta [Llatí]. Traductor: Paulinus, Johannes (fl. c. 1290)

Aquesta obra és:

Traducció de: Alchanus (fl. s. XIII?). Llibre de la serp [Àrab]

Aquesta obra té:

Traducció: Alchanus (fl. s. XIII?). Experiments del cuir de la serp [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Alchanus (fl. s. XIII?). Propietats de la despulla de la serp [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2020-07-04
Darrera modificació: 2020-07-05
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Alchanus (fl. s. XIII?)
Títol regularitzat:De pelle serpentis XII experimenta
Altres títols:De corio serpentis
De spolio serpentis
De viribus corii serpentis pulverisati
Salus vitae
Traductor:Paulinus, Johannes (fl. c. 1290)
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1290
Lloc:Alexandria
Notes sobre la datació:A partir de la informació que dona el presumpte traductor llatí (molt incerta). Eamon (inèdit) el data de c. 1290.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de màgia natural
Matèries:Màgia - Màgia natural

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:«Incipiunt experimenta XII Johannes Paulini».
Íncipit del pròleg:«Cum ego, Johannes Paulinus, essem in Alexandria, civitate egipciorum, reperi in quodam libro qui Salus vite appellatur hec XII experimenta...»
Íncipit text:«Primum ergo experimentum est quod cum inveniris aliquem vulneratum in capite recenter, pone in plaga de pulvere illo et infra triduum sanabitur...»
Font:Johnsson 1913

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... Cum ergo luna fuerit un augmento in primo gradu Arietis pulveriza coria serpentum cum igne et, pulverizate, porta tecum, et illorum pulverem custodi diligenter».
Èxplicit del text:«... Duocecimum autem et ultimum experimentum est ut si aliquis leprosus utatur de isto pulvere in comestionibus suis, lepra non poterit ulterius agmentari».
Font:Johnsson 1913

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:«Cum ego, Johannes Paulinus, essem in Alexandria, civitate egipciorum, reperi in quodam libro qui Salus vite appellatur hec XII experimenta que inferius de serpentum coriis sunt descripta que plerumque solent in casibus inveniri. Illum autem librum fecit Alanus, physicus, qui experimenta tamquam ab eo facta asserit vera esse. Ego autem transtuli ea de arabico in latinum. Cum ergo luna fuerit un augmento in primo gradu Arietis pulveriza coria serpentum cum igne et, pulverizate, porta tecum, et illorum pulverem custodi diligenter».

Sinopsi

Sinopsi:Breu opuscle sobre les dotze propietats màgiques de la pell de serp torrada i polvoritzada sota el signe d'Àries. Consta d'un pròleg del traductor llatí i de dotze curts capítols, cadascun dels quals correspon a un «experiment» que demostra una de les propietats. Al pròleg, el suposat traductor afirma haver localitzat l'obra original àrab a Alexandria (Egipte) i haver-la traduït al llatí (potser més aviat una part d'una obra més àmplia). Tant el nom del traductor com, sobretot, el de l'autor original varien molt segons els manuscrits i no han estat identificats. La suposada traducció i potser també el presumpte original (que tampoc ha estat identificat) semblen datables en el segle XIII.
Públic/intenció:Copiada en manuscrits de perfils molt diversos.
Públic/intenció:Extrauniversitaris
Metges pràctics
Metges universitaris

Transmissió

Observacions:Draelants 2007 verifica i amplia la llista de mss. llatins i vernacles proporcionada per Johnsson 1913. Llista actualitzada dels mss. hebreus a Bohac 2013. Per a la trad. neerlandesa, Braekman 1966. Per a la gal·lesa, Leach (inèdit).

Bibliografia

Edicions:Johnsson (1913), "Les Experimenta duodecim ..."
Granszyniec (1920), Brata Mikolaja z Polski pisma ...
Braekman (1966), "Magische experimenten en ...", pp. 86-87 - Del ms. BL Arundel 251
Bibliografia:Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 499 i 806 (trad. en hebreu)
Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 2, pp. 794-796
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 3, p. 451
Thorndike (1959), "Uncatalogated texts in ms. All ...", p. 38
Braekman (1966), "Magische experimenten en ...", pp. 82-89 (ed. trad. neerlandès)
Eamon - Keil (1987), "«Plebs amat empirica»: Nicholas ...", p. 190
Kieckhefer (1997), Forbidden Rites: A Necromancer's ..., p. 24
Leicht (2006), Astrologumena Judaica ..., pp. 157 i 160 (mss. en hebreu)
Draelants (2007), Le Liber de virtutibus herbarum ..., pp. 72 i 139-140 (circula amb Ps.-Albert el Gran, mss. en llatí i trad. vulgars)
Láng (2008), Unlocked Books: Manuscripts of ..., p. 55
Bohak (2013), "Rabbanite magical texts in ...", pp. 26-27 (mss. en hebreu, recepció)
Smith (2013), Cold and Wet, Hot and Dry: The ..., pp. 11 i 13 (ed. trad. anglesa)
McVaugh (2019), "A miscellany? Or the evolution of ...", pp. 79 i 85

Observacions

Autor i traductor. Als manuscrits conservats, la traducció llatina és atribuïda majoritàriament a un incert Johannes Pauli o Paulinus (en alguns mss. també és anomenat Johannes Hispanicus o Hispalensis, potser per ser noms més familiars als copistes). Afirma haver provat l'experiment 6, segons el qual si es posa sota la llengua fa guanyar les disputes sobre qualsevol tema («scientia»). El traductor indica en el breu pròleg que traduí aquest text d'una obra en àrab, original d'un igualment incert Alchanus (fl. s. XIII?), Alanus, Alganus, Alcharius, Alcaus o Alcabitius, que trobà a Alexandria d'Egipte. Només aquest últim nom, que apareix en els mss. llatins de Munic, és identificable ja que correspon al nom llatí amb el qual fou conegut Al-Qabīṣī (fl. s. X), autor, entre d'altres obres, d'un tractat d'introducció a l'astrologia i d'un altre sobre les conjuncions dels planetes, ambdós traduïts al llatí per Joan de Sevilla (fl. s. XII-1) en la primera meitat del segle XII. No obstant això, el text traduït per Johannes Paulinus (que podria ser un extracte d'una obra més àmplia, que s'inscriu bé en la màgia àrab d'arrel hel·lenística, com és el cas també dels Kyranides) no sembla correspondre a cap fragment d'aquestes obres. El nom de Johannes Hispanicus només apareix en un ms. llatí del s. XIV i el de Johannes Hispalensis, en un del segle XVII. El text és conegut a l'entorn de la Universitat de Montpeller a partir del s. XIII. Quant al títol (‘Llibre de vida'), segons Sarton és probable que el traductor llatí confongués les paraules ‘serp' i ‘vida', gràficament molt pròximes en àrab.

Traduccions hebrea i vernacles. Del text llatí de Johannes Paulinus, el poeta, teòleg i astròleg jueu portuguès David ben Yom Ṭov ben Bilia (fl. 1320 - 1338) féu una traducció a l'hebreu datada l'any 1338 amb el títol Ma'amar bi·segullot ‘or hanahash. Tenint en compte que l'hebreu ‘Yom-tob' equival al romanç ‘Bonjorn', Sarton proposà identificar (erròniament) aquest traductor jueu no amb el portuguès sinó amb el nord-català David ben Yom-Tob Bonjorn, pare de l'astrònom Jacob ben David Bonjorn. A part de les traduccions catalanes (vegeu-ne les fitxes), se n'han localitzat al francès, a l'anglès i a l'alemany, totes aparentment del s. XV (Draelants 2007). També se n'han localitzat traduccions al neerlandès (Braekman 1966) i al gal·lès (Katherine Leach, inèdit ).

Recepció. Francesc Eiximenis (1327/1332 – 1409) esmenta algunes propietats de la pell de la serp al Dotzè del Crestià (cap. 284), que extreu d'aquesta obra, probablement de la versió llatina («segons que posa Johannes Pauli in suis experimentis de Alexandria»). Recomana al príncep que no tingui els astres a favor a l'hora d'entrar en batalla que se serveixi d'aquest producte, que protegeix de ser tocat o deshonrat (experiment 1), fa venir la cara tan terrible que fa fugir l'enemic (experiment 3) i l'expulsa dels llocs on s'estigui (experiment 4) [S. Giralt, 5/03/2019] [a publ. a Eiximenis (1986-2005), Dotzè llibre del Crestià, vol. 1.2].