Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB op3334 (15 / maig / 2021)

Alchanus (fl. s. XIII?). Llibre de la serp

Aquesta obra té:

Traducció: Alchanus (fl. s. XIII?). De pelle serpentis XII experimenta [Llatí]. Traductor: Paulinus, Johannes (fl. c. 1290)

Traducció: Alchanus (fl. s. XIII?). Experiments del cuir de la serp [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Alchanus (fl. s. XIII?). Propietats de la despulla de la serp [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2020-07-02
Darrera modificació: 2020-07-04
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Alchanus (fl. s. XIII?)
Títol regularitzat:Llibre de la serp
Altres títols:Llibre de vida
Llengua:Àrab
Data:estimada - s. XIII
Lloc:Alexandria
Notes sobre la datació:A partir de les dades que es desprenen de la traducció llatina, molt incertes.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Compendi de màgia natural
Matèries:Màgia - Màgia natural

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu traducció llatina.

Bibliografia

Bibliografia:Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 3, p. 451
Eamon - Keil (1987), "«Plebs amat empirica»: Nicholas ...", p. 190

Observacions

Johannes Paulinus (veg. fitxa traducció llatina) afirmà que el llibre àrab que havia localitzat a Alexandria (Egipte) i del qual extreia els dotze experiments sobre les propietats de la pell de la serp, tenia per títol Salus vite, que en les traduccions catalanes és traduït per Llibre de vida. Sarton ja s'adonà que aparentment hi ha havia un error a causa de la proximitat gràfica entre 'serp' i 'vida' en àrab.

No es coneix quina devia ser l'obra àrab que trobà Paulinus, i tampoc el seu autor, el nom del qual té moltes variants a tots els mss. llatins de la suposada traducció d'aquell, i als mss. de les traduccions hebrees i vernacles que en depenen (veg. fitxa traducció llatina).

Fa l'efecte (Eamon) que l'obra devia tenir, efectivament, un antecedent àrab, perquè forma part de la mateixa tradició de la màgia natural àrab que originà el text conegut com Kyranides, elaborat a partir de fonts hel·lenístiques.