Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op3397 (17 / setembre / 2019)

Anònim. Llibre de l'assaig de l'or

Publicació de la fitxa: 2014-07-09
Darrera modificació: 2014-08-29
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Llibre de l'assaig de l'or
Altres títols:«Libre de l'ensag de l'or» (1420)
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1419
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Inventariat entre els béns de la vídua d'un argenter de Barcelona (1420) mort l'any 1419.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Manual d'assajador
Matèries:Tècniques - Metall

Contingut

Altres persones relacionades

Posseïdor:Desfeu, Romeu (fl. 1369 – 1419)

Sinopsi

Sinopsi:Tractat sobre l'assaig de l'or, operació encaminada a determinar la llei (qualitat i pes) de les monedes i altres objectes d'aquest metall preciós.
Públic/intenció:Tècnics que treballen amb l'or (argenters i assajadors de les seques).
Públic/intenció:Argenters
Assajadors

Transmissió

Atestacions documentals:Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 344, plec núm. 4, 20 ff., 3-IX-1420 – 3 setembre 1420 – ítem 15

Bibliografia

Bibliografia:Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., doc. 45, núm. 8 («Aquest preu aperfiable... », Barcelona, 1419) i doc. 48, núm. 8 («Libre de l'ensag de l'or», Barcelona, 1420)
Dalmases (1992), Orfebreria catalana medieval ..., vol. 1, p. 66 ("d'alquímia", només el de 1420)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., p. 198; i doc. 72, núm. 16 («Aquest preu apresiable... », Barcelona, 1419) i doc. 86, núm. 15 («Libre de l'ensag de l'or», Barcelona, 1422 [i.e. 1420])
Español Bertrán (1997), "La transmisión del conocimiento ...", p. 84 ("Ramon Desfeu")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 315

Bibliografia contextual:
Dalmases (1992), Orfebreria catalana medieval ..., vol. 1, pp. 58 i 66; i vol. 2, pp. 49 i 144, i doc. 133
Caunedo del Potro - Córdoba de la Llave (2000), El arte del alguarismo: un libro ..., pp. 83-93 (obres tècniques sobre l'assaig), 108-123 (assaig de l'argent), 123-128 (funcions dels assajadors) i 215-242 (ed. d'un manual d'assajador castellà)
Córdoba de la Llave (2009), Ciencia y técnica monetarias en ..., pp. 50-51 (l'assaig en manuals de mercaderia), 53-67 (tractats tècnics sobre l'assaig), 106-109 (figura de l'assajador) i 238-299 (procediment de l'assaig)
Balducci Pegolotti (1936), La pratica della mercatura, pp. 331-342

Observacions

L'inventari de béns la vídua d'un argenter de Barcelona fet l'any 1420 conté un «libre de l'ensag de l'or, ab belances e ab pes». A l'inventari de l'argenter, fet l'any 1419, no s'identifica aquest llibre (a Cifuentes 2006: 315 es proposà identificar-lo amb el «libre de paper ab cubertes de pergamí qui comensa: 'Aquest preu apresiable'», però aquesta obra sembla més aviat d'alquímia, com altres del mateix inventari, potser la de John Dastin, Roser dels filòsofs, Traductor: Anònim). No obstant això, sembla evident que el llibre havia de provenir de l'herència del marit. Aquest argenter era un dels que tenia llicència reial per a fabricar florins d'or d'Aragó durant el regnat de Martí l'Humà (vegeu fitxa biogràfica).

El manual més antic que es coneix dedicat específicament a l'assaig de metalls preciosos és un text castellà de principis del s. XIV, que acompanya un tractat d'aritmètica de vers 1393-1400 (ed. Caunedo - Córdoba 2000). Aquest manual castellà se centra en l'assaig de l'argent per a ús dels assajadors de les seques. D'altra banda, alguns manuals de mercaderia, com l'italià de Francesco Balducci Pegolotti (c. 1340), inclouen seccions extenses sobre l'assaig. No s'han localitzat altres manuals específics en circulació abans dels que foren impresos en el s. XVI.