Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op36 (19 / novembre / 2019)

Anònim. Llibre de les malalties dels ulls [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Liber de passionibus oculorum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2019-07-25
Darrera modificació: 2019-07-25
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Llibre de les malalties dels ulls
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIII ex. - XIV in.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'oftalmologia
Matèries:Medicina - Oftalmologia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:«La cosa pròpria he primera de conexenza és la vista. E és dit en los libres de la fe, e és raon, que la lum el·lumina totes coses, sens la qual tot lo segle és plens d'escuritatz. E per assò d'aquest lum regent los uyls és nostra entenció de trencar [sic]...».

Èxplicit

Èxplicit del text:«... e si vols, desobre lo malaute e diu als estant entorn que assò és verín qui destrouex l'uyll. E assò és especial medicina».
Colofó:«Sit nomen domini nostri Jhesuchristi benedictum semper et in eternum et ultra. Amen».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Ítem, capítoll de cura d'uyls»; (2) «De les cures dels huyls a confortar lo vis e a conservar contra tota màcula»; (3) «De les .VII. túniques dels huyls»; (4) «Dels noms de les túniques»; (5) «Ara direm de les cures de cascun mal»; (6) «De gota rogya»; (7) «dels huyls lagramoses»; (8) «De gota serena: medicina»; (9) «De gota blancha: medicina»; (10) «De les [sic] .Va. túniqua: cura»; (11) «De la tuylla: cura»; (12) «De <la> .VIIa. túnica he dell payn he de la ungla»; (13) «De la cura dell payn veyl»; (14) «De la vertut vesedora, en què està»; (15) «Capítol dell dormir he dell vetlar»; (16) «De les rahons dell dormir: cura»; (17) «Del vetlar: randicina» [sic per 'medicina', com s'indica al marge per al rubricador]; (18) «De l'e<n>versament de les pastay<n>es»; (19) «Dels pèls de les pastay<n>es».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Galè, Claudi (129 – c. 217)
Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877)
Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099)
Autor precedent:Zacaries (fl. s. XII)

Sinopsi

Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Esp. - 212 - 89vb-93va

Bibliografia

Edicions:Michael Kreibich (treball final del màster "Estudis avançats de llengua i literatura catalanes", UAB-UB, 2014-2015)
Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 123

Bibliografia contextual:
Zacharias (magister) (1907), Magistri Zacharie Tractatus de ...
Scalinci (1931), "L'oculista medioevale M° ..."
Berger (1899), Die Ophtalmologie ...

Sobre l'scripta librària catalana primitiva:
Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ...
Badia - Santanach - Soler (2010), "Els manuscrits lul·lians de ..."

Text digital

Text complet:Gallica: BnF, Esp. 202, ff. 89v-93v

Observacions

L'obra original (no localitzada) parteix del Liber de passionibus oculorum (o Sisilacera) que un mestre Zacaries, potser oriünd de Grècia o bé del sud d'Itàlia, va escriure en el s. XII, després d'haver-se format a Constantinoble, amb Teòfil, metge de l'emperador Manuel I Comnè (1143-1180). De l'obra de Zacaries es conserven manuscrits llatins dels ss. XIII-XV que en transmeten versions diferents, generalment ampliades amb interpolacions diverses (Zacharias 1907: 60-75, esp. 63-75). Aquest devia ser el cas de l'original llatí d'aquesta traducció catalana, encara que fa la impressió de ser una versió molt més ordenada que les que cita Pansier a Zacharias 1907. La versió que es té per original, publicada per Pierre Pansier, només cita Teòfil i Galè. Les altres versions citen Hipòcrates, Constantí l'Africà, el Regimen sanitatis salernitanum i altres personatges menors. El Liber de egritudinibus oculorum (De oculo) atribuït a Pere Hispà (Secretum magistri Petri Yspani quod fecit pro amico suo ad oculos) es fonamenta en una versió del compendi de Zacaries i en l'obra de Constantí l'Africà (ed. Berger 1899; Zacharias 1907: 74-75). Les autoritats citades al text català sembla que situarien el seu original llatí en el s. XIII.

Autoritats citades: «segons que és dit en lo libre de les febres» (89vb), «aygua de mirabolans... la qual féu mestre P. epaiol per lo seu seyn natural» (90ra) [Pere Hispà o d'Espanya (s. XIII)?], «aquel matex mestre Pere» (90rb), «moltes cures que són trobades en latines dict<i>ons, de les quals G<alièn> féu breu doctrina» (90rb), «e no volent guaayar de negun dels latins, anam a Contestinoble e atrobam aquí so que nostro cor de|sigava e·l palau dell emperador: Teòphi<l>, metge acabat en theodòrica [sic] e en p<r>àtica e en cirrugia» [sic] (90rb-90va), «segons que diu Flos Físichs» (90va), «Roger» [Roger Frugardo (s. XII)? Roger Baron (s. XIII)?] (91ra), «col·liri molt noble lo qual traguí del libre de la vista» (91rv), «Contastí e·l Libre de simple medicina» [Constantí l'Africà (s. XI)] (91va), «Joahannici en lo capítol dels uyls» [Hunayn ibn Ishaq, Johannitius (s. IX)] (92va), «Johannici» (92vb), «diu lo comentador sobre Johannici en lo capítol dell dormir» (92vb).

El model de llengua escrita emprat en la traducció és el propi de l'scripta librària catalana primitiva, que remet a una datació que no pot ser més tardana de les primeres dècades del s. XIV. Alguns aspectes podrien recular-la al final del s. XIII. Les formes antigues, però, hi conviuen, en un grau menor, amb formes modernes, introduïdes pels copistes més recents. El ms. conservat es data de mitjan s. XIV.