Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op3639 (19 / setembre / 2019)

Boccaccio, Giovanni. Fiameta [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Boccaccio, Giovanni. Elegia di Madonna Fiammetta [Italià]

Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-08
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Boccaccio, Giovanni
Títol regularitzat:Fiameta
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 243.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1460-1464
Notes sobre la datació:El terminus ante quem el dóna l'ús del text en el Tirant lo Blanc (1460-1464). L'esment més antic de la Fiammetta en un inventari és de 1421 (que conté també un Decameron i un Corbaccio) que, però, no n'indica la llengua (Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., inv. 81, ítem 6).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Rúbrica pròleg fingit: Com Ffiameta pregua a totes las dones qui lo present tractat legiran que·ls sovengua de la sua dolor, e que ab ella ensemps se planguen de lurs dolors. [Mss. ACA i ACB, ed. Annicchiarico (1983-1987), La "Fiammetta" catalana: edizione ..., II, p. 101]
Íncipit text:Sol als miserables créxer de plànier-se delit, quant de si dissernen ho senten en algú compasció.
Font:Annicchiarico (1983-1987), La "Fiammetta" catalana: edizione ..., I, p. 57

Èxplicit

Èxplicit del text:E vina adonques: nengun temps te pot de açò privar; a eixemple e aternal als benaventurats e als miserables roman de les engoixes de la tua dona.
Font:Annicchiarico (1983-1987), La "Fiammetta" catalana: edizione ..., II, p. 99

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Sant Cugat - 32 - 1r-150v
Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 76 - 1r-193r
Barcelona - BC - Manuscrits - 1730 - 1r-194r
París - Mazarine - Manuscrits - 4525
Observacions:Segons una notícia de Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 426, "En S. Cugat del Vallés hay en lengua catalana la historia, fábula, ó novela de Fiamela y Pamfilo, y una sátira contra las mujeres, impreso todo en fol. en tiempo del rey D. Juan II de Aragón, sin lugar ni año de impresión". No es té cap altra notícia d'aquesta suposada impressió del text català. La "sátira contra las mujeres" pot ser el Corbaccio, imprès el 1498 (no s'ha conservat cap exemplar d'aquesta edició; vegeu Giovanni Boccaccio, Corbatxo, Traductors: Narcís (major) Franch, Narcís (menor) Franch).

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas (1908), La Fiameta de Johan Boccacci ...
Annicchiarico (1983-1987), La "Fiammetta" catalana: edizione ...
Bibliografia:Bonsoms i Sicart "Introducción a la lectura de ..."
Annicchiarico (1978-1979), "Per il testo della Fiammetta ..." pp. 5-50
Annicchiarico (1998), "«Voglia di pathos» e un'altra ..."
Pujol (1998), "«Micer Johan Bocaci» i mossèn ..."
Annicchiarico (1999), "Presenza e presenza-assenza di ..."

Observacions

Els mss. de l'ACB i de l'ACA divideixen el text en set capítols, en comptes de vuit, i transmeten un text molt pròxim: aquests dos mss. transmeten també rúbriques indicatives del contingut al començament de cada capítol i de cada paràgraf, absents del ms. de la BC (Annicchiarico (1983-1987), La "Fiammetta" catalana: edizione ..., vol. 2, pp. 101-114).

No s'ha identificat la branca del text italià de la qual depèn la traducció, però s'aproxima a la branca ß, subgrup 'm' (Annicchiarico (1983-1987), La "Fiammetta" catalana: edizione ..., vol. 1, pp. 31 i 44).

El manuscrit de la BC conté paper amb una marca d'aigua documentada amb precisió entre 1436 i 1438 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, segons l'informe tècnic de Francesc de Bofarull reproduït a Bonsoms i Sicart "Introducción a la lectura de ...", pp. 387-388, però també hi ha paper més tardà, amb una marca d'aigua documentada pel mateix Bofarull entre 1466 i 14670 (Annicchiarico (1983-1987), La "Fiammetta" catalana: edizione ..., I, p. 9). No hi ha proves que cap dels tres manuscrits sigui anterior a la data del Tirant lo Blanc.