Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4043 (13 / novembre / 2019)

Anònim. Eixarm per afavorir el part (ACA BGC 615)

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2019-09-23
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Eixarm per afavorir el part (ACA BGC 615)
Altres títols:«Pro partu mulieris»
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XIV últim quart
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Datació i localització del ms., un protocol de contractes de la batllia general de Catalunya que conté actes autoritzades pel notari Berenguer Satorre datades entre el 8-I-1380 i el 21-III-1385.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Eixarm
Matèries:Màgia - Màgia mèdica i protectora
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Pro partu mulieris»
Íncipit text:«Panditur interea...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Yson, Tetagramaton».

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Pro partu mulieris. — Panditur interea domus omnipotentis Olimphi hec nova progenies excelso mittitur alto. — Digues a la orella de la dona, tinent la sua mà dreta, aquests noms: On, Yson, Tetagramaton».

Altres persones relacionades

Recopilador:Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2)
Autor precedent:Virgili (70 aC – 19 aC)

Sinopsi

Sinopsi:Eixarm amb virtuts afavoridores del part.
Públic/intenció:Dones
Pacient

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya - vol. 615 - f. 1v

Bibliografia

Edicions:Roca (1921-1922), "Johan I y les supersticions", pp. 126-127
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 368-369

Observacions

L'eixarm reprodueix un vers de Virgili («Panditur interea domus omnipotentis Olympi», Eneida, llibre X, v. 1) i n'adapta un altre del mateix autor. En aquest segon cas, correspon a un passatge de les Bucòliques dedicat al cònsol i poeta Pollio, en el qual invoca les muses de Sicília: «Magnus ab integro saeculorum nascitur ordo. / Jam redit et Virgo; redeunt Saturnia regna; / Jam nova progenies caelo demittitur alto» (Ègloga IV, 5-7). Corregim la transcripció de J. M. Roca, que identificà la procedència del segon vers.

Vegeu una versió més curta de l'eixarm, limitada al vers de l'Eneida, a Anònim, Eixarm per afavorir el part (ACV Prot. 3657/6).

Per a la utilització de Virgili en els eixarms per al part, i en concret d'aquest vers de l'Eneida, vegeu Foscati (2014), "La scena del parto: nascita del ...", p. 314, que localitza l'origen d'aquest ús a l'Oribasi llatí (ss. VI-VIII): «Item scribis in carta: Panditur interea domus Olimphi» (tres vegades).