Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

op4292 (26 / setembre / 2021)

Beccadelli [Panormita], Antonio (1394 – 1471). De dictis et factis Alphonsi regis Aragonum (III, 52) [Català]. Traductor: Carbonell, Pere Miquel (1434 – 1517)

Aquesta obra és:

Traducció de: Beccadelli [Panormita], Antonio (1394 – 1471). De dictis et factis Alphonsi regis Aragonum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2013-02-04
Darrera modificació: 2015-03-18
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol

Identificació

Autor:Beccadelli [Panormita], Antonio (1394 – 1471)
Títol regularitzat:De dictis et factis Alphonsi regis Aragonum (III, 52)
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 13.1.2
Traductor:Carbonell, Pere Miquel (1434 – 1517)
Llengua:Català
Data:1495 - 1513

Contingut

Especificacions:Tradueix De dictis et factis, III, 52, dins la setena part de les Cròniques d'Espanya.

Íncipit

Íncipit text:Com te va, Gabriel? Los metges han dit que no tens perill...
Font:Carbonell (1997), Cròniques d'Espanya, p. 205

Èxplicit

Èxplicit del text:Gabriel, hac modica nunc tumulatur humo.
Font:Carbonell (1997), Cròniques d'Espanya, p. 208

Bibliografia

Edicions:Beccadelli (1990), Dels fets e dits del gran rey ..., pp. 302-305
Carbonell (1997), Cròniques d'Espanya, vol. 2, pp. 205-208

Observacions

Traducció parcial, limitada a De dictis et factis, III, 52, dins la setena part de les Cròniques d'Espanya. Carbonell diu explícitament que tradueix l'episodi de Beccadelli: "No vull oblidar lo que ha escrit misser Antoni de Bolunya en lo tractat que ha fet pretitulat, com dit és, De dictis et factis Regis huius Alfonsi. […] Yo, encara que hi sàbia poch, com millor sabré ho compondré, traduint-ho en vulgar cathalà, sobre una singular visitació que féu ha un seu criat e molt familiar appellat Gabriel Surrentí, estant en la agonia de la mort […]. Lo qual sermó és del tenor següent." (Carbonell (1997), Cròniques d'Espanya, p. 205)