Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4304 (16 / setembre / 2019)

Boeci (c. 480 – 524/525). Llibre de consolació [Hebreu]. Traductor: Benveniste, Samuel (fl. 1412)

Aquesta obra és:

Traducció de: Boeci (c. 480 – 524/525). Llibre de consolació [Català]. Traductor: Ginebreda, Antoni (c. 1340 – 1395)

Traducció de: Boeci (c. 480 – 524/525). De consolatione Philosophiae [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2013-02-15
Darrera modificació: 2013-02-18
Bases de dades:Sciència.cat
Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Boeci (c. 480 – 524/525)
Títol regularitzat:Llibre de consolació
Traductor:Benveniste, Samuel (fl. 1412)
Llengua:Hebreu
Data:expressa - 1412
Lloc:La Sentiu de Sió (La Noguera)
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor

Altres persones relacionades

Traductor precedent:Ginebreda, Antoni (c. 1340 – 1395)

Transmissió

Manuscrits:Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - IOM RAS - B 18

Bibliografia

Bibliografia:Zonta (1998), "Le origini letterarie e ..."
Ziino (2001), "The Catalan Tradition of ..."
Ziino (2010), "The Catalan Tradition of Boethius ..."

Observacions

Segons Zonta (1998), "Le origini letterarie e ...", Benveniste tradueix una redacció primitiva de la versió de Ginebreda. Ziino (2001), "The Catalan Tradition of ..." ha precisat que tradueix el text de Saplana, completat amb addicions (e.g. el pròleg del comentari de Trevet) i alguns paràgrafs de la revisió de Ginebreda, que hauria conegut en forma d'anotacions marginals a un ms. de la traducció de Saplana. La versió hebrea seria, doncs, testimoni d'un primer estadi de la revisió de Ginebreda.

Zonta (1998), "Le origini letterarie e ...", p. 587, suggereix que la versió hebrea de Bonfós Bonfill Astruc (fl. s. XV-1), feta el 1423 a Itàlia a partir del text llatí i els comentaris de Nicolau Trevet i del pseudo-Tomàs, hauria pogut tenir en compte la versió de Benveniste.