Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4393 (17 / setembre / 2019)

Anònim. Compendi de menescalia i medicina (Klagenfurt)

Publicació de la fitxa: 2013-05-27
Darrera modificació: 2019-08-17
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Compendi de menescalia i medicina (Klagenfurt)
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XV-1
Lloc:València?
Notes sobre la datació:Datació i localització de la còpia conservada.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de menescalia
Recepta mèdica
Recepta veterinària
Matèries:Veterinària - Menescalia
Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:(1) «<P>er fer tirador a nafra hon aja os trenquat o nervi tallat, e en la nafra aurà brach, e la bèstia no soferrà afany, per què a tirar lo brach e donar rremey a la dolor: recipe galbanun, armoniach, e pega grega, çera nova, rasina blanqua, oli violat vell. De tot fes empastre o tirador, a hom o a bèstia...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... (69) Per a cavall o mula envormada fes tal beuratge. — [...] e açò dur tres jorns, e aprés dels tres jorns dar-li n'as una ab sis ous, e axí crexerà; encor, en tres culeretes crexent en ous e en jorns com damunt és dit».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
[Rúbriques marginals:] (1) «De fer tirador»; (2) «Bona pólvora»; (3) «Engüent per a sanar plaga»; (4) «Engüent per ablanyr o alenar dolors»; (5) «Engüent vermell o egipçíach»; (6) «Engüent per alvaraç»; (7) «Capítol de conèxer en què lo caval se dol»; (8) «Remey per a fals quarter»; (9) «Remey per a ronya o desçendiment»; (10) «Remey a porrets»; (11) «Remey per a fals quater»; (12) «Remey per a ronya o desçendiment»; (13) «De alcançadura de nervi de cavall»; (14) «De budell nafrat o trencat»; (15) «Per fer pólvora a menjar tota carn»; (16) «Engüent per alvaraç: remey»; (17) «Engüent per a ronya o porrets: remey»; (18) «Beuratge contra vorm»; (19) «A refredar tota luxúria»; (20) «De cavall qui pix sanch»; (21) «De bèstia que no pot pixar»; (22) «De fer mudar les palmes per atronament»; (23) «A ull trencat o sedat»; (24) «A mal de aristella de cavall»; (25) «De crebaçes o treces del plegador del genoll»; (26) «A mal de alvaraç»; (27) «Sy vols fer néxer pèls là hon no n'ha»; (28) «A mall de ronya o de porrets del secar»; (29) «De mal de lúpia»; (30) «De mal de reuma qui cau <en> alguna part del cors»; (31) «A mal de humor o mal de lop»; (32) «Si vols crestar cavalls»; (33) «A mal de tos o de vorm»; (34) «Sy vols fer u<n> altre engüent groch»; (35) «Engüent veneris»; (36) «A mal de porrets»; (37) «Engüent blanch de Rasís»; (38) «A aclarir la vista»; (39) «Si vols fer ayguaforts»; (40) «Sy vols fer pólvora a exugar»; (41) «A mal de sedes»; (42) «Lo mal de exarçelladura»; (43) «A mal de dolor d'anca aqüàtica»; (44) «Pólvora affudillorum»; (45) «Pólvora afudilis»; (46) «A mal de porets»; (47) «A mal de vexigues»; (48) «Empastre triafarmacum»; (49) «A mal de fich»; (50) «A mal de tinya»; (51) «Sy vols cremar plom»; (52) «Mediçina a consoldaçió de nervis tallats o apuntats»; (53) «Sy vols resòler dolor en juntura hon aja laçerts o nervis ab imffladura»; (54) «Empastre a resolre tota cosa dura»; (55) «Pólvora a exugar làgremes»; (56) «Remey a no poder orinar»; (57) «Engüent a sanar tota plaga»; (58) «Engüent per a ronya»; (59) «Engüent per a ronya de persones»; (60) «Engüent a sanar tota plaga»; (61) «Reçepta de engüent groch»; (62) «Per a engraxar cavall o altra bèstia»; (63) «Ítem, a allò matex»; (64) «Ítem, a allò matex»; (65) «Ítem, a allò matex»; (66) «Ítem, a allò matex»; (67) «Ítem, a allò matex»; (68) «Recepta a falesquar [sic] tota raça»; i (69) «Beuratge per a cavall o mu[la] envorma[da]».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Mesué (pseudo) (c. s. XIII)
Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306)
Guidó

Transmissió

Manuscrits:Klagenfurt - ADGk - Bischöfliche Mensalbibliothek - XXX.c.14 - ff. 93r-105r

Bibliografia

Edicions:Menhardt (1930), "Pharmacologie catalane: un ...", pp. 250-267 - precedida d'un estudi lexicogràfic, la llista de 'castellanismes' del qual és obviable.

Observacions

Recull de receptes de menescalia i de medicina humana (les receptes núm. 1, 21, 28, [36, 37], 38, 40, 48, [52], 55, 56, [57, 58] i 59 preveuen un ús indiferent o exclusivament per a humans).

Algunes receptes contenen al·lusions a altres folis d'una compilació més àmplia (f. 94v, núm. 10: «Porrets s'engenrren, segons que atràs és dit en .XCVIII. cartes...»; f. 95v, núm. 15: «... però en la cura del cànçer o trobaràs largament en comte de .LII, cartes»; i f. 101r, núm. 43: «... lo cavall ha dolor en l'anqua, segons que atràs és escrit en XLII cartes»). Aquestes al·lusions no tenen perquè fer referència a un tractat concret, sinó que més aviat semblen correspondre a un recull de receptes més ampli del qual haurien estat extretes (algunes de) les presents al ms. original d'aquest receptari (aquest ms. n'és, evidentment, una còpia). A partir d'aquestes al·lusions, Menhardt (1930) en va suggerir una «afinitat» amb l'obra de Manuel Díez, Llibre de la menescalia, orientat per la descripció de Villanueva de l'actual ms. Barcelona - BRUB - Manuscrits - 68.

El caràcter de recull aleatori queda palès amb les autoritats (majoritàriament mèdiques) citades: Ps.-Mesué (f. 100r, núm. 36: «A mal de porrets, reçepta provada de Juan Abemsué»); Rasís (f. 100r, núm. 37: «Reçepta a fer engüent blanch de Rasís...»); Lanfranc de Milà (f. 102r, núm. 52: «Engüent lo qual mana posar Lenfranch a consoldaçió de nervis tallats o apuntats»); i Guido, potser autor d'un tractat de falconeria (f. 103r, núm. 60: «Segons Guido diu en l'Arte dels huçers...»).

La recepta núm. 22 té dues il·lustracions d'eines de metall («uns ferrs») i en quedà una altra per dibuixar a la núm. 29 («una lançeta»). Les receptes núm. 6 i 16, i 15 i 45, són idèntiques, amb un redactat lleugerament diferent o resumides. La núm. 36 és en llatí, llevat de la indicació del començament, en català. La núm. 42 és un eixarm («breu»). La núm. 48 n'inclou dues amb el mateix objectiu. En canvi, la núm. 68 té la composició i la preparació erròniament separats en paràgrafs diferents, cadascun amb previsió d'una caplletra, i el segon amb la rúbrica marginal equivocada «A engraxar cavall»; Menhardt n'hi comptà dues i així donà com a nombre total de receptes el de 70.