Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4415 (17 / setembre / 2019)

Anònim; Pseudo-Arnau de Vilanova. Proprietates roris marini

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim; Pseudo-Arnau de Vilanova. Propietats del romaní [Català]

Publicació de la fitxa: 2016-03-16
Darrera modificació: 2016-03-16
Bases de dades:Sciència.cat
Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Pseudo-Arnau de Vilanova
Títol regularitzat:Proprietates roris marini
Altres títols:Virtutes rosmarini
De virtutibus rosmarini
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIII
Lloc:Salern?
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Herbari
Matèries:Medicina - Farmacologia
Història natural - Vegetals

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Breu tractat sobre les propietats mèdiques i els usos casolans del romaní.

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Sant Cugat - 27 - f. 2r
Londres [London] - Wellcome - Manuscripts - 562 - ff. 31v-35
Madrid - RB - Manuscritos - II/1521 - 33r-34v
Milà - Ambrosiana - P. 117. SUP - 11r-'
Montpeller [Montpellier] - BIUM - Bibliothèque Universitaire de Médecine - H 490 - 62v-64v
Mòdena - Estense - Carte - lat. 363 - 23v-32v
Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-1-45 - ff. 165r-165v
Wolfenbüttel - Herzog August Bibliothek - Cod. Guelf. - 83.7 Aug. 2° pendent med * - ff. 277v–278r
Impresos:Venècia [Venezia], Adam de Rottweil, 1477 - 1478 – Pseudo-Arnau de Vilanova, De aqua vite simplici et composita; Anònim, Pseudo-Arnau de Vilanova, Proprietates roris marini
Observacions:El ms. d'origen català BC 3514 (ss. XVII-XVIII), ff. 33v-38v, en conté una versió en castellà («De las virtudes y calidades del romero») (Urbano et al. 1992: 188-189).

Bibliografia

Edicions:Bofarull i de Sartorio (1892), "Troballa V: còdices de San Cugat ..." - Traducció al català de Bofarull del text llatí d'ACA Sant Cugat 27
Bibliografia:Odó de Meung, Libro de medecina llamado Macer, Granada, Andrés de Burgos, 1518 (ed. trad. castellà)
Beaujouan (1962), Manuscrits scientifiques ..., pp. 130-138 (mss. en castellà)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 176 i 208 (mss. en llatí, castellà i català)
Zimmermann (1980), "Der Rosmarin als Heilpflanze und ..."
López (1987), Text and concordance of Salamanca ... (ed. trad. castellà)
Avenoza (1994), "Anotacions lèxiques extretes de ...", p. 304 (mss. en català i castellà)
Urbano Flores - Martín Gallardo - Escudero Mendo (1992), "El romaní als manuscrits ..." (mss. en català i castellà de la BC)
Féry-Hue (1997), "Le romarin et ses propriétés ..." (anàlisi comparada de moltes de les versions conservades en llatí i en vulgar)
Féry-Hue (2005), "Le «romarin»: un traité ..."

Observacions

Aquest tractat sobre les propietats i usos del romaní (rosmarinus) va tenir un gran èxit a l'Occident medieval, tant en llatí com traduït a nombroses llengües vulgars i a l'hebreu. En vulgar, se'n coneixen traduccions a l'italià (les més nombroses i antigues), al francès, al baix alemany, al neerlandès, a l'anglès, al castellà (ed. López 1987) i al català (Féry-Hue 1997 i 2006 estudia les llatines i les vernacles).

Tots aquests texts llatins i vulgars corresponen a tres versions de l'obra:
* 1) una versió curta, més primitiva, amb 26 propietats (que Féry-Hue anomena Tractat sobre el romaní versió vulgata).
* 2) una segona versió, que afegeix a la primera un pròleg que en situa l'origen a Egipte (Babilònia) i un tractadet sobre les preparacions de romaní en vi, bàlsam/oli, bany i electuari. A aquesta versió pertanyen els impresos consignats a la fitxa i el que s'esmenta a continuació.
* 3) una tercera versió, força més extensa, que sembla elaborada a Anglaterra i a Itàlia (que Féry-Hue anomena Propietats del romaní).

En alguns mss. italians l'obra pretén haver estat escrita per un anònim monjo cistercenc anglès, que les hauria obtingut a l'Índia i tot seguit les enviaria a l'abat del seu monestir, San Salvatore a Settimo, prop de Florència. En alguns mss. (un de sicilià i diversos de castellans) i en una edició impresa (en castellà) l'obra és falsament atribuïda a Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Aquest darrer text —una col·lecció de receptes amb romaní— és al mateix volum del Libro de medecina llamado Macer, que es diu traduït del francès, l'edició del qual fou finançada per l'arquebisbe de Granada Antón de Rojas (Granada, Andrés de Burgos, 1518). Per a la difusió en català, vegeu la fitxa corresponent.

El tractat també es va difondre incorporat a obres més generals, com el regiment de sanitat d'Aldobrandí de Siena, Livre de physique o el compendi de terapèutica atribuït a Pere Hispà, Thesaurus pauperum.

L'obra d'Odó de Meung, Llibre de les virtuts de les herbes, Traductor: Anònim conté també unes altres virtuts del romaní (vegeu ed. de la traducció catalana a Faraudo de Saint-Germain (1955-1956), "Una versió catalana del Libre ...", p. 35).