Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB op4424 (17 / juny / 2021)

Anònim. De complexione corporis et de urinis

Publicació de la fitxa: 2013-04-28
Darrera modificació: 2020-07-02
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Jesús Pensado
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:De complexione corporis et de urinis
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
vers
Gènere:Tractat de semiologia
Tractat teòric
Matèries:Medicina - Diagnòstic i pronòstic

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:«Corpus itaque hominis ex quatuor humoribus constat, quare habet in se sanguinem, coleram rubeam...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Item, quando videbis hurinam in medio rubeam et de super nigram, et inferius, significat infirmitatem epatis».

Altres persones relacionades

Autor precedent:Vindicià, Helvi (s. IV)

Sinopsi

Sinopsi:Breu tractat teoricopràctic sobre les complexions i el pronòstic per l'orina. És una adaptació, de datació incerta, a partir de fonts precedents sobre la teoria dels humors i les complexions i sobre el pronòstic per l'orina. Al ms. català no té cap títol.
Públic/intenció:Metges
Profans

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 864 - ff. 1ra-2rb

Bibliografia

Bibliografia:Priscià - Vindicià (1894), Theodori Prisciani Euporiston ..., pp. 484-492 (Epistula Vindiciani ad Pentadium)
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 268-269
Vázquez Buján (1982), "Vindiciano y el tratado De ..."
Jouanna (2005), "La théorie des quatre humeurs et ..." (identifica la font de Vindicià)
Jouanna (2005), "Un traité pseudo-hippocratique ..." (edita la font de Vindicià)
Jouanna (2006), "La posterité du traité ..."
Stok (2012), "Vindiciano e la teoria dei ..." (actualització sobre Vindicià i les seves fonts)

Observacions

La primera part, sobre les complexions («Corpus itaque hominis... et humidum equali pondere»), que inclou parts en vers, és una traducció parcial, amb variants, de l'epístola de Vindicià a Pentadi sobre els quatre humors (Epistula Vindiciani ad Pentadium, nepotem suum, de quattuor umoribus in corpore humano constitutis, concretament de les pp. 485-489 de l'ed. de V. Rose, Priscià-Vindicià 1894). Aquesta epístola atribuïda al metge de l'emperador Valentinià I (364-375) és, en realitat, tal com es reconeix al seu text, una traducció o adaptació llatina d'una obra grega (pseudo)hipocràtica ('Sobre els polsos i els temperaments del cos humà'), que, a banda de la versió de Vindicià, tingué una recepció més extensa (Pseudo-Sorà, Pseudo-Joan Damascè, Beda el Venerable) a l'Alta Edat Mitjana (Jouanna 2005a i 2005b). Recentment, s'ha posat en dubte l'autoria de Vindicià (Stok 2012). La segona part, sobre el prònòstic per l'orina, té un altre origen.

Es conserven textos llatins amb el mateix íncipit atribuïts a altres autors medievals, que potser contenen refaccions de l'obra pseudohipocràtica similars a la conservada al ms. català: De complexione corporis («Corpus [ergo] hominis ex quatuor constat humoribus... -- ... maximeque capud et loro collo», TK 269); De formatione hominis et morbis quibus obnoxius est (ínc. «Corpus [ergo] hominis ex quatuor constat humoribus... -- ... ad astrorum scientiam suam mentem transferat», TK 269); Flores dietarum [ex dietis Isaac excerpti], atribuïdes, segons els mss., a Arnau de Vilanova, Bernat de Gordon i Joan de Sant Pau («Corpus [ergo] hominis ex quatuor constat humoribus... -- ... et omnem putredinem mundificat et ventrem solvit», TK 268-269). Sobre aquesta última, vegeu Pseudo-Arnau de Vilanova, Flores dietarum.