Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4745 (16 / setembre / 2019)

Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Tractat de les viandes [versió P] [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Livre de physique [Francès]

Publicació de la fitxa: 2013-12-12
Darrera modificació: 2013-12-12
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299)
Títol regularitzat:Tractat de les viandes [versió P]
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-2
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene

Contingut

Consistència:fragmentària

Íncipit

Rúbrica inicial:«Comensa lo Tractat de les viandes de Galièn» (BnF Esp. 508).
Íncipit text:«Forment. — Forment és millor e pus temprat de tots los grans. És calt en lo primer grau e és temprat entre homiditat e sequedat...» (BnF Esp. 508)

Èxplicit

Èxplicit del text:«... De aygües. — [...] Almenys en la velesa esdevenidora, negú qui aga set aprés dormir no begua aygua sovint. L'aygua calenta lava lo ventrell o ventra deyú e denega tota potreffactió e és lexetiva» (BnF Esp. 508).
Colofó:«Deo gracias. Amen» (BnF Esp. 508).

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
[BnF Esp. 508]: <DE GRANS:> (1) «Forment»; (2) «De ordi»; (3) «Mill»; (4) «Panís»; (5) «Faves»; (6) «Faves» <egipcíaques>; (7) «Çiurons»; (8) «Lenties»; (9) «Pèsols». — <DE VERDURES:> (10) «Naps»; (11) «Rava»; (12) «Erp»; (13) «Cebes»; (14) «Alls»; (15) «Porros»; (16) «Cols»; (17) «Maratrum»; (18) «Sàlvie»; (19) «Spinachs»; (20) «Borratges»; (21) «Almoll»; (22) «Malves»; (23) «Letugues»; (24) «Verdolagues»; (25) «Juyhivert»; (26) «Naustruci»; (27) «Triffol·li»; (28) «Rude»; (29) «Abausie»; (30) «Carabasa»; (31) «Bleda»; (32) «Espàrech»; (33) «Anet»; (34) «Api»; (35) «Albudeques»; (36) «Molons»; (37) «Bolets». — <DE FRUITES:> (38) «De figues id est de fruytes»; (39) «Móres»; (40) «Peres»; (41) «Présechs»; (42) «Codonys»; (43) «Pomes»; (44) «Magranes»; (45) «Nesples»; (46) «Nous»; (47) «Avelanes»; (48) «Amenles»; (49) «Castanyes»; (50) «Dàtils»; (51) «Rayims»; (52) «Olives». — <D'ESPÈCIES:> (53) «Mel»; (54) «Sal»; (55) «Uruga»; (56) «Pebra»; (57) «Mostalla»; (58) «Comí»; (59) «Vinagra». — <DE CARNS:> (60) «De carns»; (61) «Carn de porch»; (62) «Carn de moltó»; (63) «Carn de cabrit»; (64) «Carn de bou»; (65) «Carn de vedell»; (66) «Carn de moltó jove»; (67) «Ànedes»; (68) «Carn silvestra»; (69) «Carn ab ploma»; (70) «Galines»; (71) «Grues»; (72) «Capons»; (73) «Carn an ast»; (74) «De peys»; (75) «Dels ous»; (76) «Formatge»; (77) «Mantegua»; (78) «Let». — <DELS BEURES:> (79) «Dels vins»; i (80) «De aygües».

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Galè, Claudi (129 – c. 217)

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 508 - ff. 48vb-56vb

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7205 (no l'identifica)
Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 103 (identifica la versió P)

Observacions

Els textos dels dos testimonis catalans conservats del Livre de physique d'Aldobrandí (M = BNE 1474 i P = BnF Esp. 508) representen dues redaccions d'una mateixa traducció o dues traduccions diferents (no s'ha estudiat) d'una part del llibre tercer de l'obra original («Des simples coses qu'il convient a oume user»). Aquest llibre està àmpliament fonamentat en el De dietis universalibus et particularibus d'Isaac Israeli (i aquest en el De alimentorum facultatibus de Galè, d'on deu venir l'atribució a aquest autor en la versió P, i en Dioscòrides). El catàleg de 1744 de la BnF indica que la versió P és un tractat «De proprietate et conditionibus frumenti in genere, de ætate vivi, et de illis quae nutriunt et generant bonum ac laudabilem sanguinem».

Les dues traduccions (o redaccions) catalanes, anònimes als mss. respectius, han de provenir de textos francesos abreujats i que probablement contenien només aquesta part de l'obra. En aquestes dues versions catalanes, els capítols, molt curts i escrits en un estil molt directe, indiquen per a cada vianda o beguda les característiques, la manera de consumir-se i l'eficàcia o contraindicació segons les varietats, les estacions de l'any o les malalties més habituals. Mettmann 1983 proposà que totes dues podrien haver estat fetes en la segona meitat del segle XIV, però P sembla un text més antic o bé sense modernitzar.

La versió P és desconeguda dels qui han estudiat la difusió de l'obra i, fins i tot, dels qui han editat i estudiat la versió M (vegeu fitxa de la versió M). Comparada amb el text francès editat el 1911 (l'únic disponible), omet alguns capítols, els que té els reordena de forma diferent i els abreuja. Comparada amb la versió M, P és més abreujada, conté parts que manquen en aquella (espècies) i li'n manquen que sí que hi apareixen (parts dels animals), i l'ordre d'alguns capítols hi és sensiblement diferent. La versió P presenta els capítols ordenats en sis grups, que no tenen rúbrica específica: les sements o grans produïts per la terra i els llegums (I), les verdures (II), les fruites (III), les espècies (IV), les carns, peixos, els ous i els productes derivats (V), i les begudes (VI).