Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op4760 (12 / novembre / 2019)

Anònim. Compendi de menescalia i medicina (BUBo 1880)

Publicació de la fitxa: 2014-01-08
Darrera modificació: 2016-11-03
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Compendi de menescalia i medicina (BUBo 1880)
Llengua:Català
Italià
Llatí
Data:estimada - c. 1470
Lloc:Mallorca?
Notes sobre la datació:Datació del ms. conservat. Lloc proposat per Batllori 1932.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de menescalia
Eixarm
Recepta casolana
Recepta mèdica
Recepta veterinària
Matèries:Veterinària - Menescalia
Medicina - Farmacologia
Màgia - Màgia mèdica i protectora
Tècniques - Casolanes

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Taula de capítols:Taula de capítols (ff. 2r-6r), que comença: «Açò és la taula del present libre per breument trobar la medicina o remey de una cascuna malaltia. Primerament...».
Íncipit text:«<1>. <A> cavall qui hage los los [sic] peus fesos, ço és, la ungle. — Fé-ly tallar ab la rasoneta la ungla alt en la corona, per ço que la ungla nova qui li vindrà la vella no li contrast...» (f. 7r).

Èxplicit

Èxplicit del text:«... <175>. Per enaygament de cavall. — Pren una çeba o dos, segons serà lo cavall, e ralla-la e pica-la; e puis destrempa-la ab lo millor vim que trobaràs, e escalfa-u tot, e tèbeu da-la-y a beure; se és de camí pensa de cavalcar e dar-li a menjar, cor és guarit» (f. 53r).

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
[Lliçó del text, amb la numeració existent a la taula i al text]: (1) «<A> cavall qui hage los los [sic] peus fesos, ço és, la ungle»; (2) «Ungüent per cavall qui haja les ungles feses»; (3) «Quina guarda deu aver lo cavall jove que sia gentill»; (4) «Con daràs herba a ton cavall»; (5) «Lo cavall suat ne molt <escalfat> no deu menjar»; (6) «A bístia a qui hom vulla fer metre pèls»; (7) «Com no pot orinar»; (8) «De infladura de collons»; (9) «De ronya de coll de cavall»; (10) «De sobreòs»; (11) «De cavall enayguat»; (12) «De ungle qui·s fa en l'ull del cavall»; (13) «A cavall a qui hix lo ses»; (14) «A cavall qui sia magre e no pusqua engressar»; (15) «Paladejar cavall»; (16) «A cavall qui sia affollat e consentit als ronyons»; (17) «A cavall que tengua les çabates per caure»; (18) «A cavall qui à aristel·la»; (19) «A cavall qui ha mal als ronyons»; (20) «A caval qui haja vives»; (21) «A cavall qui aye rampa»; (22) «Cavall qui s'enaigua sovén»; (23) «A cavall qui brugen los budells»; (24) «A fístola»; (25) «A estancar sanch de naffre de cavall»; (26) «A créxer ungles: bon engüent»; (27) «Ungüent a fístoles e cranch o a ronya de persona»; (28) «Gals qui·s fan entorn dels peus»; (29) «A ronya de acreuadors e de junctures»; (30) «A bístia qui haja sobreòs»; (31) «A créxer ungla a bístia»; (32) «A bístia qui haje vorm»; (33) «A mal de fich»; (34) «A mal de barruga»; (35) «A mal de gotornons»; (36) «A mal de membre»; (37) «A màcula d'ulls»; (38) «A rojor d'ulls»; (39) «A tost e breument sanar e curar tota naffra, lo cayll o costera de bístia»; (40) «A bístia a qui vullen fer metre pèl en loch on no n'aja»; (41) «Si vols que cuytura de cames o d'altra loch que fas a la bèstia no li paregua»; (42) «A cuytura grossa qui paregua fer metre pèl»; (43) «A bístia qui hage les ungles forts e que li escarden per fortalesa e tenir netas»; (45) «A tota bístia qui hage flux de sanch, per orinar sanch o per nas o per altre loch»; (46) «Si vols engrexar cavall: cosa provada»; (47) «A cavall qui no pot orinar»; (48) «Los dies en què les sagnies són bonas o àvols a hòmens o a bèstias en lo mes són aquests»; (49) «A ronya mala o porrets»; (50) «A mal d'ulls»; (51) «A obrir busanya»; (52) «A dolor de dents»; (53) «A febra quartana»; (54) «A esclarir los huylls»; (55) «A hom o fembre qui se n'enbriach»; (56) «A mos de can rabiós»; (57a) «Si te hix sanch del nas escriu aquests nons al front de l'hom o de la dona»; (57b) <Conjur per endur-se la bèstia comprada>; (57c) <Per retenir en la memòria tot el que hom senti>; (57d) <Perquè surtin totes les serps de la palla>; (58) «Per garir florenques»; (59) «A febre quartana»; (60) «Per gitar reuma de cap»; (61) «A dolor d'ulls»; (62) «Si vols que totes les mosques de casa muyren»; (63) «Conjuracio ad nubes»; (64) «Cura a persona qui·s pas la mà o lo dit ab coltell o ganivet en loch de nirvi»; (65) «Empastre contra tote male nexançe»; (66) «A dents descalçà»; (67) «A fístola qui menuga»; (68) «Si vols matar corps»; (69) «Si vols matar coloms»; (70) «Si vols guarir cont<ra> embriagament»; (71) «A tota bístia qui hage les ungles feses o fals quarter: cosa provada»; (72) «Ungüent per créxer e per temprar peus de cavall»; (73) «A cavall o bístia qui ha fals quarter»; (74) «A tot colp <o> infladura de cavall qui sia en junctura o en nirvi»; (75) «Si vols que lamp no fira en neguna casa, scriu lo ve<r>s següent e pose'l en la porta de la casa»; (76) «Per restrènyer humors dels creuadors»; (77) «A fer curar costera o escorchadura»; (78) «A fer pendra ongles fesas e carn tallada»; (79) «A fer exir ferra o espina de naffra de bèstia»; (80) «A cavall repropri»; (81) «A fer metre pèl as [sic] bèstia o a hom»; (82) «A mal de vexigues»; (83) «A mal de hulls»; (84) «Per vexiguas de cames de caval»; (85) «A cavall qui·s grat la coha»; (86) «A fer desinflar dors de cavall o altre per colp e per quisvulla»; (87) «A sobrepeu de cavall»; (88) «A cavall qui no pot orinar»; (89) «A corn de dors de cavall»; (90) «A cavall qui·s tall nirvis»; (91) «A cavall qui hix lo desviador de la ancha»; (92) «A cavall qui hix lo costerol»; (93) «A cavall qui trau lo membre e fan-s'i vexigues en lo membre blanques e quant se esclaten aquellas vexiguas hix-ne aigua groga»; (94) «A curar tota naffra de cavall»; (95) «A mal de corones de cavalls»; (96) «A mal de vives»; (97) «A cavall qui ha inflat lo caraill per qualsevol rahó»; (98) «A mal de formiga»; (99) «A lúpia qui·s fa al braó o sobre lo ginoll»; (100a) «A cama trencada»; (100b) «A mal de bocha de cavall»; (101) «A dolor de anqua»; (102) «A cavall qui ha mal de morenes, que lo budell li hix de cul»; (103) «A caponar cavall»; (104) «A nirvi inflat e a tota infladure»; (105) «A dolor qui sia en qualsevol loch»; (106) «A infladura de dors»; (107) «A endureir ongles e corones de cavall qui sia estada ferida»; (108) «A bístia qui ha alguna naffra»; (109) «A humors de cames sobre lo creuador»; (110) «A cascadura de cames o infladura»; (111) «A dors inflat»; (112) «A bístia qui hage vèrmens en naffra»; (113) «A bístia malsana en lo cors»; (114) «A bístia qui no pot orinar»; (115) «A fer metre pèll en cuytura o en altra loch»; (116) «A bístia qui sia morduda en lo coll o en altra loch»; (117) «A mula qui vage en amor»; (118) «A bístia qui no pot retenir la orina»; (119) «A mal de aristel·la»; (120) «A fer estel·la o senyal blanch a bèstia»; (121) «A cavall qui vullas fer estel·la al front»; (122) «A cavall qui no pot engressar»; (123) «A estancar sanch»; (124) «A mal de lop»; (125) «A cavall qui inflen los colons»; (126) «A bístia qui pixa sanch»; (127) «A cavall qui no pot orinar»; (128) «A bístia qui haja ronya»; (129) «A bístia qui à cuchs»; (130) «A cavall qui ha porrets»; (131) «A guarir costera de bístia»; (132) «A conjur de cacaç» [sic]; (133) «Altra conjur»; (134) «A trer ferre o fust de nafre»; (135) «A bístia qui caga clar»; (136) «A bístia qui à lo dors enfistolat»; (137) «A bístia espaventosa»; (138) «A bèstia fort de bocha»; (139) «A fer metre pèl en loch on no n'age»; (140) «A bèstia ferida per dart o per balesta qui lo ferre hi sia romàs dintra»; (141) «A bístia ferida de cotell o de espasa ou de lance»; (142) «A bèstia qui cayguen los budells»; (143) «A bístia qui à vers en lo cor»; (144) «A bístia qui hage cànçer en bocha»; (145) «A bístia qui sia sorda»; (146) «A bístia qui hage esparvany»; (147) «A bístia qui ha fístola entra lo pèl e la ungla»; (148) «A bístia qui aja embadame<n>t»; (149) «A mal d'estrangola»; (150) «A tolre e a·fluxar tota dolor qui sia en junctures»; (151) «A bístia qui sia carregada en les espatles o als pits que ho hage inflats e vols que guaresca menys de metra sedenys»; (152) «A tota bèstia qui haja vexigues en les cames o altra infladura en junctura»; (153) «A tota persona qui aja mal de morenes»; (154) «A mal de lop»; (155) «A trancadure de bèstia per tost sanar e curar»; (156) «Per estanchar sanch de nas de persona scrivits-li al front de la sanch metexa ço que segueix»; (157) «A mal de cranc, fichs o fístola, o mal de lop»; (158) «A mal d'estrangola»; (159) «A mal de anticor»; (160) «A tota bístia qui sia enclavada o age plagua als peus, digua la oració que·s segueix»; (161) «Recepta per vorm»; (162) «A bístia qui haja ronya o porrets»; (163) «A mal de quexal»; (164) «Cura de cucaç volador»; (165) «Breu per a guarir cucaç: cos-li possat al coll en .I. pargamí»; (166) «Cura contra polmó»; (167) «Cura a sobreòs»; (168) «Cura per aristel·la»; (169) «Cura per gavarró»; (170) «Cura per fals quarter»; (171) «Cure de mal de tudell e de la ongle, e dien-li atronament»; (172) «Cura de porrets»; (173) «A ronya de coll o de coha»; (174) «A tota ronya»; (175) «Per enaygament de cavall»; (176) <A cavallo rifredato o vero bolso>; i <177> «Receta provata al odire, coè al sordo».

Transmissió

Manuscrits:Bolonya [Bologna] - BUBo - Manoscritti - 1880 - ff. 2r-53r

Bibliografia

Edicions:Batllori (1932), "Un llibre de manescalia en ..." - fragmentària - Només la taula inicial i els cap. 1-6, 9-17, 19, 21-31, 33-35, 37-40, 42-44, 46, 48-64, 66-70, 75, 132-133, 156, 160 i 175-177, amb notes sobre el lèxic i la fraseologia.
Edicions:Ed. completa en prep. a cura d'Ilaria Rizzo (tesi di laurea, Università degli Studi di Ferrara, 2014; dir. Monica Longobardi).

Observacions

Recull aleatori de receptes de menescalia i de medicina fet a partir de fonts per ara no identificades, tant de menescalia —potser les obres de Giordano Ruffo de Calàbria, Liber de medicina equorum i de Manuel Díez, Llibre de la menescalia— com de medicina humana —potser el receptari de Pere Hispà, Thesaurus pauperum.

Algunes receptes són indistintament per a bèsties i per a persones (núm. 48); d'altres són exclusivament per a persones (núm. 52-57a, 57c, 58-61, 63-67, 70, 153, 156, 163); i d'altres, encara, són per a diverses qüestions utilitàries domèstiques (57d, 62, 68-69). Algunes d'elles són eixarms. Tot i que la immensa majoria són en català, n'hi ha alguna que, excepcionalment, és del tot o en part en llatí. N'hi ha de repetides (per ex., les núm. 124 i 154 són idèntiques), cosa que en confirmaria el caràcter de recull aleatori. A partir d'una anàlisi de les característiques de la llengua, Batllori 1932 va suggerir que l'autor del recull (o potser el copista del ms.?) podria provenir de la Catalunya oriental o, més aviat, de les Illes Balears.

Al final hi ha dues receptes en italià (núm. 176 i <177>) afegides per altres mans de finals del s. XV o principis del XVI, una de les quals numerà l'obra (veg. fitxa del ms.). Aquestes mans italianes d'usuaris anònims no tenen perquè correspondre a cap menescal, i tampoc no hi ha cap prova que el volum hagués pogut arribar a Itàlia amb els exèrcits d'Alfons el Magnànim (1420-1458), com va suggerir Batllori 1932 a partir del tema de l'obra. Possiblement, més que a l'àmbit dels menescals l'obra es va confegir en un entorn nobiliari o burgès.