Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op5115 (22 / novembre / 2019)

Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2). Anatomia

Aquesta obra té:

Traducció: Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2). Anatomia [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2015-08-22
Darrera modificació: 2015-08-22
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2)
Títol regularitzat:Anatomia
Altres títols:Anatomia Ricardi
Anatomia Ricardi salernitani
Anatomia magistri Nicholai phisici
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1178-1190
Notes sobre la datació:El Micrologus, del qual forma part, fou escrit a instància de Lancelinus de l'Isle-Adam, degà de l'església de Beauvais entre 1178 i 1190.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat d'anatomia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Galyenus in Tegni attestatur quod quicunque interiorum membrorum cognitor esse desiderat eum in anathomicis diligentem esse omnem et attentum...» (Florian 1875: 17)
«Galienus in Tegni testatur quod quicumque interiorum membrorum...» (TK col. 577)
«Galieno testante in Tegni quiscumque interiorum membrorum...» (TK col. 575)
«Ego Galienus in Tegni atestor quod quicunque interiorum...» (TK col. 488)
«Ut testatur Galienus in Tegni valentibus accedere...» (TK col. 1624)

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Virga virilis est instrumentum proiciendi semen in matricem, unde quedam est tortuosa que non potest proicere semen in matricem, et si proicit eum, in alteram partem proicit, unde huiusmodi [homines] vel masculos vel tantum feminas generant» (Florian 1875: 32)
«... rigida in iuvenili et sic mulier spermatisat» (BNE 1921)
Colofó:«Explicit Anathomia Richardi» (Florian 1875: 32)

Altres persones relacionades

Comitent:Isle-Adam, Lancelinus de l' (fl. 1178 – 1190)

Sinopsi

Sinopsi:És la part del Micrologus que ofereix una descripció sistemàtica de les parts del cos humà (vegeu fitxa biogràfica de l'autor). La font principal és el Pantegni traduït per Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099), tot i que cita algunes obres de l'ars medicine o articella, col·lecció de manuals bàsics de l'ensenyament de la medicina a la universitat medieval de la qual sovint formà part (O'Boyle 1998: 107-108).
Públic/intenció:Metges

Bibliografia

Edicions:Florian (1875), Die Anatomie des Magister ...
Tarrasch (1898), Die Anatomie des Richardus
Schwarz (1907), Die medizinischen Handschriften ...
Redeker (1917), Die Anatomia magistri Nicolai ...
Sudhoff (1927), "Der Micrologus. Text der ..."
Bibliografia:Töply (1902), Anatomia Ricardi Anglici ...
Diels (1905-1906), Die Handschriften der antiken ..., vol. 1, pp. 115-116
Sudhoff (1914-1915), "Wiener Cod. lat. 1634 und die ..."
Beusing (1922), Leben und Werke des Richardus ..., pp. 12-17 (38 mss.)
Corner (1927), Anatomical Texts of the Earlier ..., pp. 30-34 i 41-44
Hellriegel (1936), Die Practica aus dem ... (ed. del pròleg del Micrologus)
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., pp. 695-696 [notes a la p. 698]
Jacquart (1979), Dictionnaire biographique des ..., pp. 256-257
Lacombe (1939-1955), Aristoteles Latinus, p. 649
Schmitt - Knox (1985), Pseudo-Aristoteles latinus: a ...
O'Boyle (1998), The Art of Medicine: Medical ..., pp. 107-108
Prioreschi (1995-2007), A History of Medicine, vol. 5, pp. 253 i 257
Jacquart (1998), La médecine médiévale dans le ..., p. 103
Corradini Bozzi (2001), "Per l’edizione del corpus delle ..." (trad. occitana i catalana)
Corradini (2012), "La letteratura medica medievale ..." (trad. occitana, francesa i catalana)

Text digital

Text complet:Florian 1875 és disponible a internet.

Observacions

Aquesta obra, concebuda com una part del Micrologus (Hellriegel 1936 [1934]; Wickersheimer 1936: 694-995), es conserva en almenys una quarantena de mss. dels ss. XII-XV (Beusing 1922 en llistà 38; Wickersheimer 1936 i Jacquart 1979 n'afegiren més), en la majoria dels quals és anònima però en molts és atribuïda a Claudi Galè (129 – c. 217) (Diels 1905-1906: 115-116). Algun ms. l'atribueix a Aristòtil (Lacombe 1939-1955; Schmitt - Knox 1985), altres a Albert el Gran (c. 1200 – 1280) (Albertus) o a Walter Agilon (Gualterus), autors del s. XIII que no poden haver-ne estat autors atès que el ms. més antic és del s. XII (BAV, Vat. lat. 4485, ff. 61v-66v, però que Sudhoff 1927: 211 datà del s. XIII).

Almenys 8 mss. (Beusing 1922; Wickersheimer 1936) l'atribueixen a Ricard l'Anglès (Ricardus Anglicus), que sembla haver estat un mestre en medicina salernità del s. XII (Ricardus Salernitanus). Els mss. en transmeten dues redaccions, que hi són anomenades Anatomia Ricardi i Anatomia magistri Nicholai phisici, els quals s'assumeix que foren autors mèdics salenitans del s. XII. S'ha suggerit que les dues versions tindrien l'origen en unes mateixes classes orals. L'anàlisi interna del text el situaria, efectivament, al Salern del s. XII (Corner 1927: 30-33 relacionà les dues versions, publicades per Florian 1875 i Redeker 1917, i traduí la segona a l'anglès actual; altres edicions antigues a partir d'un o altre ms.: Tarrasch 1898 i Schwarz 1907).

Edició crítica a Sudhoff 1927, que demostrà que l'obra publicada per Töply 1902 amb el títol d'Anatomia Ricardi Anglici (inc. «Medicorum anatomicos...») no és la mateixa ni tampoc és de Ricard l'Anglès, sinó l'atribuïda a Galè (pseudo), Ricard de Wendover, Anatomia vivorum, probablement escrita vers 1225 (Sudhoff 1914-1915; Corner 1927: 35-44 i 86-110).

Se'n conserven traduccions a l'occità (Corradini 2012), al francès (Jacquart 1979: 256; Corradini 2012) i al català (vegeu la fitxa corresponent), i també una adaptació en francès (Wickersheimer 1936: 695).