Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op5242 (20 / novembre / 2019)

Servent, Guillem (fl. 1354 - 1355). Emplastre de Guillem Servent

Publicació de la fitxa: 2016-12-09
Darrera modificació: 2019-09-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Servent, Guillem (fl. 1354 - 1355)
Títol regularitzat:Emplastre de Guillem Servent
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XIV segon quart
Lloc:Perpinyà
Notes sobre la datació:A partir de la identificació proposada de l'autor i de la datació del ms. BC 850.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Recepta mèdica
Matèries:Medicina - Farmacologia
Medicina - Cirurgia i anatomia
Veterinària - Menescalia

Contingut

Consistència:completa

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Asò és la resepta de l'enpl[a]ustre d'En Guillem Sirvent: és bo a dolor de ronyons. — Recipe picis navalis, libras .IIII.; picis rasine, colofonie, cere, ana libras .Iª.; nasturci agrestis, bacarum lauri, su[l]furis vini, cimini, anisi et croci, absensi, pullegi, cenris [sic per thuris], masticis, ana uncias .IIII.; gariofilii, cinamomi electi, ana uncias .II.; zinziberis, uncias .IIIIor. Fiat empl[a]ustrum deligencior. Encara és bo a tota [...] confortar [e] a totes nafres e a totes dolors de [trencadures d'ossos?] [...]» (BC 850, f. 13v)

«Emplaustrum d'En Guillelmi Servent. — Recipe picis nevalis, libras .III.; picis res[ine], colofonie, cere, ana libras .Iª.; nascurentum [sic per nasturci agrestis], baccarum lauri, sulfuris vini, cimini, anisi, croci, abcinci, pulegy, turis, masticis, ana uncias .IIIIor.; gariofoly, cinamomi elec[t]i, ana uncias .II.; zinziberis, uncias .IIIIor. et semis su[...]. Fiat emplaustrum. Sic fit: picis nevalis et comunis fundatur et coletur et comodo omnia alia pulvuritzentur quelibet per se pretur sequencia et habet? ut in cimul et in troce ibi per eadem et omni alia fac ad modum xirocroceum» [sic per oxicroceum] (ACAN, API-53, f. 5r)

«La reçepta de l'emperatriu [sic per empastre] de Guilem Servent he seric[r]osi [sic per oxicrocei] per trencadura d'osos. — Recipe piçis navalis, lliures 2; rasine, dial.? ana s. .I.; e colofònia, ana s.; e çera, lliures 2 s.; nastiusi [sic per nastursi], s.; baccay [sic per baccarum] lauri, s. .I.; sulforis vini, ana s.; cimini, ana s.; anisi, ana s.; abçinici, s.; pulegi, s.; turis, s.; màstech, onces 2; croçi, ana onces .I. on.; garofoli, ana s.; cinamomi, ana onces .I. s. E [sien] polvorizades les pólvores he fet l'empastre» (BNE 10162, f. 115v)

«Emplaustrum Guillermi Servitoris secundum Guillermum de Vinario. — Recipe: picis navalis, libras .II.; razine, calofonie, cere, ana libra .I.; nasturci, bacarum lauri, sulfuris, anizi, absintii, pulegi, turis, croci, masticis, ana uncia .I.; gariofoli, cinamomi, ana uncia .I.; zinziberis, uncia .I. et semis; terebentine, uncias .VIIII. Conficiatur emplaustrum ut deced» (Concordia 1511, f. LXXXv, ed. Duch 2000: 378)

«Emplastrum Guillermi Servitoris ex D. Guillermo de Vinario. — Recipe picis navalis, libras duas; resinae, colophoniae, cerae, singulorum libras unam; terebenthinae, uncias octo; seminis nasturci, baccarum lauri, sulphuris, anisi, absinthy, pulegii, thuris, croci, mastiches, caryophyllorum, cinnamomi, singulorum uncias duas; zingiberis, unciam unam et semis. Ex arte paretur emplastrum in magdalias, ut ceteri» (Castell 1592, ed. a Castell 2010, f. 328r)

Altres persones relacionades

Recopilador:Castell, Pere (m. c. 1390)
Miquel [mestre] (fl. c. 1407)

Sinopsi

Sinopsi:Recepta d'emplastre per al dolor produït per fractures i nafres o provinent dels òrgans interns (ronyons).
Públic/intenció:Metges extrauniversitaris (cirurgians i barbers).
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 850 - f. 13v (núm. 9)
Igualada - ACAN - Arxiu Parroquial d'Igualada - API-53 - f. 5r
Madrid - BNE - Manuscritos - 10162 - f. 115v (núm. 20)
Observacions:Aquest emplastre també constitueix un ingredient en la composició d'altres receptes més complexes, tant de medicina humana («Contra trencadura d'infants [...] emplaustrum Guillem Sservent», a l'Anònim, Receptari de Florència II (Riccardiana 2827), núm. 58, ms. Riccardiana 2827, f. 111v) com de medicina veterinària («Recepta per lo rocí rotx quan [encai]gué, feta per lo fe[r]rer Montserrat [...] .I. onsa de ampastre Cirvent», a Montserrat, Recepta per a una egua prenyada, ms. BC 196, ff. 3r-4r). Aquests testimonis indiquen que tant la transmissió directa com la indirecta es dóna entre individus que exercien oficis pràctics relacionats amb la cura de la salut. En efecte, el preparat apareix esmentat tant als inventaris de la caixa naval dels barbers (BNE 10162, f. 114r, ed. Cifuentes 2000: 14, doc. 1) com als inventaris post mortem dels apotecaris (vegeu el de Jaume Solsona, de Reus, 1541, ed. a Vilaseca 1961: 111), i fins i tot en els manuscrits dels metges moriscos valencians del segle XVI (Labarta 1981: 289, núm. 234). La difusió es circumscriu a l'àrea de la Corona d'Aragó (a més d'aquests testimonis, apareix a les concòrdies dels apotecaris de Barcelona i de Saragossa del s. XVI) i, més tard, hispànica (es recull a la farmacopea madrilenya de 1762 i després a la hispana de 1794 i següents edicions). La datació dels primers testimonis catalans exclou la identificació de l'autor proposada per Beaujouan (1972: 169) amb un barber homònim documentat a l'Oest de França en els anys 1381-1405 (Wickersheimer 1936).

Bibliografia

Edicions:Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1990), "Les Receptes de Mestre Miquel", p. 9 - Versió del ms. BNE 10162, f. 115v, de la qual n'omet les dosis (corruptes al ms.)
Duch i Torner (2000), La Concòrdia dels apotecaris de ..., pp. 378-379 (f. LXXXv) - «Emplaustrum Guillermi Servitoris secundum Guillermum de Vinario» (text en llatí)
AA.DD. (2007), Les concòrdies de Barcelona del ..., vol. 2 (Concòrdia de 1511), f. LXXXv - «Emplaustrum Guillermi Servitoris secundum Guillermum de Vinario» (text en llatí)
AA.DD. (2007), Les concòrdies de Barcelona del ..., vol. 3 (Concòrdia de 1535), f. *** - (text en llatí)
AA.DD. (2007), Les concòrdies de Barcelona del ..., vol. 4 (Concòrdia de 1587), ff. 206v-207r - «Emplastrum Guillermi Servitoris ex domino Guillermo de Vinario» (text en llatí)
Castell (2010), Theórica y prática de ..., vol. 1, f. 328rv - «Emplastrum Guillermi Servitoris ex domino Guillermo de Vinario» (text en llatí i explicació en esp.)
Bibliografia:Vilaseca Anguera (1961), Metges, cirurgians i apotecaris ..., p. 111 («vuyt onses guillem servent»)
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Guillaume Servant' (barber homònim)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 169 (barber homònim), 186 i 212 (receptes medievals en català i en castellà: «Emplastro Guillén Servén», «Guillem Servent»)
Labarta (1981), "Textos para el estudio de la ...", p. 289, núm. 234 («qiylim sirbinṭi»)
Cifuentes i Comamala (2000), "La medicina en las galeras de la ...", p. 14, doc. 1 («empastres Guillem Servent he çiricroçi»)
Bahí i Puig (1898), Lo remediador, ó sia, Copia de ... («Guillem Sirvent»)
Pons i Agulló (1991), "Curanderisme i medicina popular ...", p. 223 («Guillem Sirvent», de Lo remediador)
Batlle (1994), "Francesc Ferrer, apotecari de ...", p. 502 («Guillem Servent»)
Camps Surroca - Camps Aler (2014), "L'apotecari de Lleida Josep ...", p. 32 («Emp. Guill. Serbitoris»)
Guerrero i Sala - Adam i Vidal (2014), "La nissaga d'apotecaris ...", p. 62 («Emplastre de Guillem Sirvent»)
Companys i Farrerons - Sanmartí i Roset (2015), "Els inventaris de les botigues de ...", p. 163 («G[u]illem Servent»)
Ribas i Solà - Rigat i Coll - Maideu (2016), "Estudi i edició d'una llibreta ...", núm. 25, p. 112 («Remey per curar los ulls de poll... Pendrer una porció de Guillem Sirvent...»)
Sobre Guillelmus de Vinario:
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Raymond Chalmell de Vivario'
Jacquart (1979), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Raymond Chalmell de Vivario'

Text digital

Text complet:[Text llatí:]
Concòrdia de Barcelona, 1511, f. LXXXv
Concòrdia de Saragossa, 1553, f. CXXIIv
Concòrdia de Barcelona, 1587, ff. 206v-207r
Antoni Castell, Theórica y prática de boticarios, 1592, f. 328rv
Pharmacopoeia matritensis, Madrid, 1762, pp. 367-368
Pharmacopoea hispana, Madrid, 1794, pp. 162-163
Pharmacopoea hispana, Madrid, 1797, pp. 162-163
Pharmacopoea hispana, Madrid, 1817, pp. 212

Observacions

A la seva obra Theórica y prática de boticarios (Barcelona, 1592), l'apotecari del monestir de Montserrat Antoni Castell afegeix aquesta explicació a la fórmula: «Theorica y posse. — Es tan compañero este emplastro del antescrito oxicroceo [Emplaustrum oxicroceum domini Nicolai Myrepsi] que no se puede dexar de ponerlos consecutivos, por dos causas: la una es por tener un mesmo posse, assí en consolidar, confortar y quitar el dolor procediente de causa fría como en reprimir las partes relaxadas, y [la otra porque] por ser tanta su esperiencia es muy en uso, assí para personas como por animales. El basis no es solo un simple sino quatro, que son la pez, terbenthina, resina y colophonia, de las quales no ha tomado el nombre sino de su autor. La prática es muy fácil; por eso la dexo» (ed. Castell 2010, vol. 1, f. 328rv, que ortografiem).

Tant a les concòrdies dels apotecaris de Barcelona (1511, 1535 i 1587) com a l'obra de Castell s'afirma que la recepta ha estat obtinguda d'un cert Guillelmus de Vinario no identificat. En canvi, les concòrdies de Saragossa donen el nom de Vivario («Malagma Guillermi Servitoris Guillermi Vivarii», Concordia aromatariorum caesaraugustanensium, Saragossa, 1553, f. CXXIIv). Aquest nom podria remetre a la localitat occitana de Vivièrs (en llatí Vivarium), a la qual es vinculen el metge Raimon Chalmelh de Vivièrs (m. 1398), al servei de la cort papal d'Avinyó i autor d'un tractat de pesta, i el seu germà Guillem, que era apotecari a Vivièrs en els anys 1364-1365 (Wichersheimer 1936 i Jacquart 1979, s. v. 'Raymond Chalmell de Vivario'). Si aquest canal fos cert, i no n'hi ha cap certesa, n'indicaria una difusió més enllà de la Corona d'Aragó. Desconeixem la font d'aquesta informació, que no apareix als testimonis més antics aquí referenciats.

La recepta apareix a les farmacopees espanyoles del segle XVIII i inicis del XIX sense cap indicació de procedència: «Emplastrum Guillermi Servitoris», a la Pharmacopoeia matritensis, Madrid, 1762, pp. 367-368; «Emplastrum ad ossium fracturas (Guillermi Servitoris)», a la Pharmacopoea hispana, que unificà totes les precedents a l'àmbit de l'estat espanyol, Madrid, 1794 i 1797, pp. 162-163; i «Emplastrum resinosum sulphuratum (Guillermi Servitoris)», a l'ed. d'aquesta darrera de Madrid, 1817, p. 212, entre d'altres.

Igualment, apareix als receptaris mèdics (també en castellà: Beaujouan 1972: 186 i 212, i BETA bioid 1124 ) i als inventaris de les botigues dels apotecaris, medievals i moderns.