Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op5279 (16 / setembre / 2019)

Anònim. Llibre de l'art de l'àbac

Publicació de la fitxa: 2017-06-09
Darrera modificació: 2017-06-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Llibre de l'art de l'àbac
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - c. 1481-1490
Lloc:Barcelona
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat d'àbac
Matèries:Aritmètica i geometria

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Altimir, Galceran (fl. 1460 – 1490)

Sinopsi

Públic/intenció:Mercaders

Transmissió

Manuscrits:Palma - ARM - Diversos - DIV-37 B/2 - ff. 76r-168r

Bibliografia

Edicions:Sevillano Colom (1974-1979), "Un manual mallorquín de ..." - fragmentària
Docampo Rey (2004), La formación matemática del ..., pp. 600-623, 625-631 i 633-638 - fragmentària - Edita fragments dels ff. 108v-136v, 137v-140v, 141v-143r, 145v-147v, 151r-152r, 156r i 162v
Bibliografia:Docampo Rey (2004), La formación matemática del ..., pp. 192-297 (descripció i edició de fragments)

Observacions

És una aritmètica comercial («art de l'abba»), que inclou la descripció de les xifres indoaràbigues i el seu funcionament, les quatre operacions bàsiques, les regles de tres i de companyia, els bescanvis, canvis i canvis duplicats, la «falsa posició» i els trencats, sovint amb taules i exercicis pràctics, molt probablement basada en els ensenyaments de Galceran Altimir, professor d'aritmètica i de lletra rodona de Barcelona (fl. 1460-1481).

No té títol. El que se li dóna aquí parteix de les paraules inicials de la presentació dels exercicis pràctics («Com l'art de la abba sia partida en quatre parts, ço és, sumar, restar, montiplicar e partir, la hoperaçió de les qualls ja damunt avem tractades, ara ací tractarem [d]e què servexen les dites quatre cozes, posant [ms. pasant] algunes rahons sobre cascuna de aquelles...», f. 108r del ms.).