Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op5833 (24 / maig / 2020)

Anònim. Ramellet de tintures

Publicació de la fitxa: 2020-04-25
Darrera modificació: 2020-05-09
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Ramellet de tintures
Altres títols:«Remallet de tinturas y breu modo de donar-las a totas robas de llana, teles y fil, ab lo modo de beneficiar alguns ingredients necessaris per los arts de la tintura y perayria, recullit de differents receptes de totas las parts de Europa»
Llengua:Català
Data:expressa - 1691
Lloc:Barcelona
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Manual de tintoreria
Matèries:Tècniques - Tintoreria

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Taula de capítols:«Taula dels capítols de la primera part de la present obra».
Íncipit del pròleg:«A la antiquíssima, fidelíssima y nobilíssima ciutat de Barcelona. — A la obligació [que] tenen las [sic] pares naturals de alimentar y ensenyar a sos fills corresponen los pares de la pàtria...»
Íncipit text:«Part primera: Del modo de beneficiar alguns materials per los tints, fer las ayguasforts y llevar las tacas. — Capítol 1. Del modo de beneficiar la erba pastell. — Lo pastell és una erba per a donar lo tint al blau...»

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... y en la segona lo modo de donar tota sort de colors als paños y a la llana en fret y calent. Vale».
Èxplicit del text:«... y posar-la a bullir ab aygua de vitriol que sie de riu, y rentar-la y posar-la a axugar, y rentar-la ab aygua freda».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
[Pròleg, 1. Endreça :] «A la antiquíssima, fidelíssima y nobilíssima ciutat de Barcelona» (ff. §2r-§3v); [Pròleg, 2. Advertiment:] «Al lector» (ff. §4r-§4v); «Part primera: Del modo de beneficiar alguns materials per los tints, fer las ayguasforts y llevar las tacas» (pp. 1-25); «Part segona: De la forma y modo se deuen donar tota sort de colors» (pp. 26-110); «Taula dels capítols» (pp. 110-[112]).

Materials complementaris

Observacions sobre el pròleg:El pròleg és signat per Phesio Mayo (f. §3v).
Altres:Una il·lustració que representa un molí o trull per a fer el pastell, anunciada al final del cap. 1 de la primera part («A la fi de aquest llibre va la figura del molí o trull per dit pastell», p. 4) i col·locada al final de l'obra (p. [113]), encara que en alguns exemplars manipulats és tot seguit del pròleg.

Altres persones relacionades

Autor precedent:Soler, Jaume (fl. 1578)
Marca, Francesc (fl. 1554)
Autor apòcrif:Moià, Josep (fl. 1670 – 1693)
Promotor:Feliu de la Penya, Narcís (1642 – 1712)
Aimeric-Cruïlles de Santapau, Bernat d' (1632 – 1707)
Posseïdor:Soler, Josep (fl. s. XVII ex.)

Sinopsi

Sinopsi:Tractat de tintoreria, que recull receptes de la tradició autòctona catalanovalenciana i, segons el títol, de diverses parts d'Europa. A més d'un pròleg, conté dues parts, una i altra constituïdes per receptes: en la primera explica la manera de preparar els materials necessaris per als tints (els colorants i els mordents) i la forma de treure les taques; en la segona, exposa la forma de donar tota mena de colors als draps i a la llana.
Públic/intenció:Tintorers

Transmissió

Impresos:Barcelona, Josep Moià, 1691 – Anònim, Ramellet de tintures
Observacions:Extractes de l'obra a Canals 1768 i 1770, i, copiats per Josep de Vega i de Sentmenat, al ms. Libro de noticias curiosas, s. XVIII-XIX (ms. BC 16, ff. 294r-324r), descrit a MCEM id1800 .

Bibliografia

Bibliografia:Canals i Martí (1768), Memorias, que de orden de la Real ..., pp. 8 i 23 (resol l'anagrama)
Canals i Martí (1770), Resumen de las principals ..., pp. 3-4 i 6-7 (resol l'anagrama)
Balaguer (1860-1863), Historia de Cataluña y de la ..., vol. 4, p. 623 (Ramellet)
Rubió i Balaguer (abr. 1926), "Vells llibres tècnics en català", pp. 231-232 (Ramellet)
Rodón y Font (1933), Una ojeada sobre antiguas ..., p. *** (Ramellet)
Frencken (1934), T bouck van wondre, 1513, p. 91 (Ramellet)
Nie (1937), De ontwikkeling der ..., p. 60 (Ramellet)
Carrera Pujal (1946-1947), Historia política y económica ..., vol. 2, pp. 221-222 (Ramellet)
Rodón y Font (1949), "Alrededor de un manuscrito del ..." (Francesc Marca, font del Ramellet)
Vilar (1958), "Agricultural progress and the ...", pp. 114-115 (inscripció sobre Jaume Soler)
Vilar (1962), La Catalogne dans l'Espagne ..., vol. 2, p. 405 (inscripció sobre Jaume Soler) (cfr. ed. condensada, vol. 1, p. 350, i vol. 2, pp. 230-231)
Brunello (1968), L'arte della tintura nella storia ..., p. *** (203 de la trad. angl) (no és trad. parcial del Plictho)
Molas Ribalta (1977), Comerç i estructura social a ..., pp. 103-106 (Feliu i els textos que va emprar i elaborar)
Molas Ribalta (1994), "La política del tinte en la ...", pp. 55-56 (Feliu i els textos que va emprar i elaborar)
Cifuentes i Comamala - Córdoba de la Llave (2011), Tintorería y medicina en la ..., pp. 9, 32-33, 36, 66-67, 70, 75, 77-79, 81-82, 85-86, 89-90, 92-93, 95, 102-103 i 121 (Ramellet i tradició tècnica catalanovalenciana)
Ricci (2013), Narcís Feliu de la Penya ..., pp. 254-255 (Ramellet, a partir de Molas 1977 i donant per fet que Feliu va ser-ne l'autor)
Córdoba de la Llave (2014), "The myth of El Dorado: making ...", p. 272 (àcids per a usos industrials al Ramellet)

Observacions

L'obra pretén ser una recopilació efectuada per l'impressor Josep Moià, que el va imprimir (Barcelona, 1691) amb el pseudònim de Phesio Mayo («recullit de differents receptes de totas las parts de Europa per Phesio Mayo»), anagrama del seu nom. En realitat, és una nova edició d'un manual anònim elaborat el 1578 que ja exposava el «breu modo de donar las tinturas a totas robas de llana, teles y fil, ab lo modo de beneficiar alguns ingredients necessaris per los arts de la tintura y perayria», i que ja es deia «recullit de differents receptes de totas las parts de Europa», però també incorporava les formes antigues de donar els tints en ús a Catalunya (Vilar 1958 i 1962; Molas 1977). A l'exemplar de la BC 11-V-9, un posseïdor contemporani de l'edició (Josep Soler) atribueix l'obra a un cert Jaume Soler, de Barcelona, i la data en l'any 1578 (Vilar 1958 i 1962). Aquest text partiria d'una obra prèvia, escrita en català pel tintorer de Barcelona Francesc Marca (fl. 1554) en l'any 1554, de la qual només es conserva un petit fragment (Rodón 1949). Brunello 1968 desmenteix que sigui una traducció parcial del Plictho dell'arte dei tentori de Gioanventura Rosetti (Venècia, 1548), com alguns havien suposat abans sense haver consultat el text català.

El manual de 1578 va ser reutilitzat per l'economista Narcís Feliu de la Penya per a l'elaboració d'unes instruccions elevades a la Junta General de Comerç en l'any 1687, redactades en català i en castellà alhora, que es feien ressò de l'extensa normativa impulsada a França per Jean-Baptiste Colbert (1619 – 1683) el 1671 (Instruction générale pour la teinture des laines ). En aquesta línia, Feliu de la Penya i el seu col·laborador Bernat d'Aimeric-Cruïlles van promoure l'edició del Ramellet de tintures en l'any 1691, tot i que a l'edició no hi són esmentats (al pròleg, Moià diu que l'obra és suscitada «ve[e]nt que per la diligència de alguns particulars se solicita lo aument de las bonas arts») (Molas 1977 i 1994).

Pel que fa a les formes autòctones esmentades, aquesta obra reprodueix la mateixa tradició tècnica catalanovalenciana observada a Joanot Valero, Manual de tintoreria (ús del full i de l'aiguafort, protagonisme de la roja, processos d'esclariment i acabat dels draps), però també és testimoni de la introducció de nous colorants procedents d'Amèrica i de l'esforç per millorar la producció en el context mercantilista de la seva època (Cifuentes-Córdoba 2011: 33, 36, 66-67). Segons el títol, també es van obtenir receptes de diverses parts d'Europa (França?), però no se n'han estudiat les fonts ni tampoc s'ha editat críticament.