Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB op5841 (10 / agost / 2020)

Sartre, Bernat (fl. s. XV). Receptari de Bernat Sartre

Publicació de la fitxa: 2020-06-29
Darrera modificació: 2020-06-30
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Sartre, Bernat (fl. s. XV)
Títol regularitzat:Receptari de Bernat Sartre
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV-1
Lloc:Barcelona
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic domèstic
Matèries:Medicina - Farmacologia
Tècniques - Tintoreria
Medicina - Dietètica i higiene

Contingut

Consistència:completa

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) [Regiment dels mesos de l'any]; (2) «Persona que ha dolor se guard de mengar [...] ús aquestes viandes...»; (3) «Viandes grosses que fan bones humors e bona sanch...»; (4) «Contra artètica per calor»; (5) «Contra artètica e poagre»; (6) «Contra dolor aguda»; (7) «Contra humor calda e humor freda»; (8) «Contra puagre o artèticha»; (9) «Contra artètica»; (10) <A dolor>; (11) «A dolor per fredor»; (12) «A nervis adormits»; (13) «Confortatiu a juntures»; (14) «A dolor d'anques»; (15) «A dolor de puagre»; (16) «A dolor d'anqua»; (17) «A dolor de tot lo cors»; (18) «A tolre dolor de naffre»; (19) «A ciàtiqua»; (20) «A puagre e dolor de royons»; (21) «A porgar la sanch en la primavera sens? que no cal sagnar»; (22) «A pols»; (23) «Contra dolor de juntures»; (24) «Píl·lules contra reuma e confortatives de nirvis»; (25) «Altre per axò mateix»; (26) «Contra puagre (ungüent), e contra <dolor> artètica o de nirvis»; (27) «Contra dolor de barres e infladura d'aquelles»; (28) «Contra cotidiana de fleuma natural e de puagre e iliàtica passió»; (29) «Contra dolor de dens»; (30) «Per confortar los nirvis»; (31) «Scorxadura de ginives»; (32) «Scorxadura de bocha e janives»; (33) «A mal de bocha»; (34) «Contra dolor de dens»; (35) «Per confortar e refermar les dens»; (36) «Contra inflament de genyves»; (37) «Per calsar les dens»; (38) «Per emblanquir les dens»; (39) «A qui put la alè o la bocha»; (40) «A qui put l'alè»; (41) «Contra pudor de bocha per pudriment de genives»; (42) «Per apetit a mengar»; (43) «Per emblanquir la cara»; (44) «A infladura d'uylls»; (45) «A infladura de uylls»; (46) «A levar blanqura de uylls»; (47) «Contra la sanch dels uylls»; (48) «A uylls fort plorosos de làgrimes»; (49) «A uylls carregats de sanch»; (50) «A dolor d'uylls»; (51) «A mal d'uylls»; (52) «Contra rogor d'uyls»; (53) «Per a traure taches de oli y de tota sutsura de drap de seda o de llana y de qualsevulla color»; (54) «A qui no pot orinar» [escrit sobre «pixar»]; (55) «A qui no pot retenir lo pixat»; (56) «A qui no pot orinar» [corregit com abans]; (57) «A qui orina al llit» [idem]; (58) «A qui no pot orinar» [idem]; (59) «A hom o bèstia que no pot pixar»; (60) «A qui no pot pixar»; (61) «A fer pixar la ronya»; (62) «A matar cuchs»; (63) «A mal de cuchs»; (64) «Empastre per a mal de caure? e fer tornar lo cuyr en sa color»; (65) «A cuchs, pólvora provada»; (66) «A mal de pedra»; (67) «A mal de pedra»; (68) «A mal de pedra»; (69) «Contra quartana»; (70) «A quartana»; (71) «A fret de febre»; (72) «A fer dormir»; (73) «A fer dormir»; (74) «A qui no vol dormir»; (75) «Contra los vèrmens de la orella»; (76) «A dolor d'orella»; (77) «A mal de orella»; (78) «A qui ha perduda la paraula»; (79) «Contra smortiment e deffalliment de cor»; (80) «A vòmit d'infant»; (81) «Contra vòmit per deffaliment de virtut»; (82) «Contra tos que ve per fredor»; (83) «Contra vòmit e corrença de ventre»; (84) «Contra lémens e poylls del cap»; (85) «Contra paralís e dels altres membres»; (86) «Contra superfluïtat d'humors per fredor»; (87) «Contra fredor d'estómach e mala digestió»; (88) «Per purgar la mare de les dones»; (89) «Contra fredor de ronyons»; (90) «Contra dolor de posterola? e inflament»; (91) «Contra postema per calor»; (92) «Per enblanquir la cara»; (93) «A dolor de ventrell»; (94) «Contra tos que ve per fredor»; (95) «A nirvis tallats»; (96) «A mal de costat»; (97) «A mal de tísich o tesiguesa»; (98) «A qui ha ventre gros e dur»; (99) «A tota infaldura»; (100) «A mal de ronyons e melsa e fetge»; (101) «Contra torçó de budels»; (102) «Contra humor viscosa del cors»; (103) «Per fleuma de cap»; (104) «Per la dolor de les dens»; (105) «Contra fleuma e malenconia»; (106) «Per fer concebre la mare»; (107) «Per mundifficar la mare»; (108) «A mundifficar e fer concebre»; (109) «A fredor e debilitat de ventrell»; (110) «Per a cuchs»; (111) «A fístola»; (112) «Pólvora a tota naffra»; (113) «Pólvora corrosiva»; (114) «Pólvora per mal de membre»; (115) «A infladura de bras que·s sia sagnat»; (116) «A mors de ca»; (117) «A tota menjadura»; (118) «A infladura de coll»; (119) «A mos de qua rabiós»; (120) «A dona que vaga de part»; (121) «A fer exir ferre de segeta del cors»; (122) «A matar barrugues»; (123) «A tota menjadura»; (124) «A fístola e cranch»; (125) «A tota infladura»; (126) «A mal de menbre que tremol»; (127) «A mal de morenes inflades que no degoten»; (128) «Altra per matar moroydes»; (129) «A prohïga»; (130) «A tinya»; (131) «A mal de porcelanes»; (132) «A membre que tremol»; (133) «Si vols que pèls no isquen»; (134) «A fer tornar cabels negres»; (135) «A mal d'orella»; (136) «A morenes»; (137) «A mal de cor»; (138) «A tota trencadura»; (139) «A fer molt paper alia a molt usar»; (140) «A emprenyar dones»; (141) «A fer fugir serps e cuques de casa»; (142) «A fret de febre»; (143) «Per haver bona retentiva»; (144) «A qui no vol que isquen cabells»; (145) «A qui ha mala color e mal de fetga»; (146) «A mal de morenes»; (147) «A fer exir ferro o segeta»; (148) «A mors de alguna cosa verinosa»; (149) «A eslomadura»; (150) «Si vols descobrir naffres»; (151) «Per sclarir la cara»; (152) «A pigues de cara»; (153) «A pixar al lit»; (154) «A mal de mare»; (155) «Alia»; (156) «A matar puces»; (157) «A mal de sentiri»; (158) «A fer la carn dura tendra»; (159) «A fer fugir e matar paparres»; (160) «A madurar floronque e quedanolls?»; (161) «A fer pixar la ronya»; (162) «A traure taques de drap de grana, d'oli e greix»; (163) «A taqua d'orí o de pixat»; (164) «Per levar dolor de poagre quant comença venir»; (165) «Recepta molt bona a dolor de ronyons o de pedra o de pasió còlicha»; (166) «Per a disolrre tota infladura lavar-la...».

Altres persones relacionades

Recopilador:Marc, Pere (fl. s. XV ex.)

Sinopsi

Sinopsi:Receptari terapèutic (domèstic) compilat pel seu autor a partir de diverses fonts i copiat per ell mateix, en un volum miscel·lani d'obres de filosofia moral en llatí, per al seu ús.
Públic/intenció:El notari? Bernat Sartre i la seva família.
Públic/intenció:Burgesos
Profans
Usuari

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BRUB - Manuscrits - 573 - ff. 173r-177r i 178v

Bibliografia

Bibliografia:Omès a Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."

Observacions

S'inicia amb un breu regiment segons els mesos de l'any («De janer no·s deu hom traure sanch ne levar lo cap, e deu hom usar de mengar gingebre e de bons letovaris e boure de bon vi blanch... — ... De dehembre no deu hom mengar cols, e és bo usar la senyorida per lo rotar, e és molt sana»). Segueixen dues dietes (2-3). A part de les receptes mèdiques (la font principal de les quals sembla ser Pere Hispà, Thesaurus pauperum), n'hi ha de cosmètiques (38, 43, 92, 133-134, 144, 151-152), de tintoreria (53, 162-163), per a fer paper (139), per a fer fugir o matar animals molestos (141, 156, 159) i per a entendrir la carn (158). La núm. 59 és vàlida tant per a persones i com per a animals.

Bernat Sartre, que podria ser el notari homònim documentat a Barcelona en aquell període, s'identifica com a autor de la còpia del ms. Les receptes núm. 53, 165 i 166 són addicions d'una mà de finals del s. XV que al ms. s'identifica com a Pere Marc.