Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op91 (14 / novembre / 2019)

Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Luḥot

Aquesta obra té:

Traducció: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Almanach perpetuum [Llatí]

Traducció: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Almanac perpetu [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2016-07-24
Darrera modificació: 2016-07-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)
Títol regularitzat:Luḥot
Llengua:Hebreu
Data:estimada - 1300
Lloc:Montpeller
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Almanac
Matèries:Astronomia i astrologia - Astronomia

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Almanac calculat per al meridià de Montpeller que té per objectiu indicar directament la posició del sol, la lluna i els cinc planetes sense necessitat de càlculs addicionals.

Bibliografia

Edicions:Steinschneider (1876), "Prophatii judaei montispesulani ..." - fragmentària - El proemi de l'autor
Bibliografia:Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 3, pp. 197-204 i 694-698
Millàs i Vallicrosa (1951), "La transmisión del almanaque ..."
Harper (1971), "Prophatius Judaeus and the ..."
Toomer (1973), "Prophatius Judaeus and the ..."
Chabás - Goldstein (2012), A Survey of European Astronomical ...

Observacions

Tal com adverteix l'autor, és un almanac fonamentat en el que havia elaborat vers 1075 Al-Zarqālī (m. 1100) i calculat a partir de les taules del mateix Al-Zarqālī, Tabule Toletane, si bé canviant el meridià de Toledo pel de Montpeller. Les taules de la posició diària del sol comencen l'1 de març de 1301 i les dels planetes el març de 1300. També conté taules per al càlcul dels eclipsis i moltes altres.

És l'obra que donà més fama a l'autor, sobretot al ser traduïda i adaptada al llatí (vegeu fitxa de la traducció llatina). Fou molt valorada per astrònoms posteriors, fins al segle XVII (Abraham Zacut, Copèrnic, Reinhold, Kepler).