| Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Ego veniam et curabo eum (Mt 8, 7)
Ego veniam et curabo eum (Mt 8, 7) |
| Publicació de la fitxa: 2023-02-01
Darrera modificació: 2023-02-01 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Obra: | Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Ego veniam et curabo eum (Mt 8, 7) |
| Part de l'obra: | Ego veniam et curabo eum (Mt 8, 7) |
| Bibliografia |
| Edicions: | Josep Sanchis Sivera (1927), Quaresma de Sant Vicent Ferrer ..., pp. 27-31 (V: In die jovis) |
| Text |
| Fragments destacats: | «La redempció general dest món no·s podia fer per nenguna creatura: ell mateix, Déu e hom, hi havia a venir, axí com hun spital on haje molts malalts, gran metge hi ha a venir a curar-los. Axí est món es axí com hun spital, e no·y havia habitació nenguna que no·y jaguessen malalts. Vench lo gran metge del studi de paradís, e vench a prathicar en est món, a guarir malalts (…). Sent Agostí, diu: "Gran metge nos és vengut del cel, car en tot lo món eren molts malalts". Axí és en la conversió epsecial del peccador. Quant algú se ha a convertir a bona vida, nostre senyor Déu Jhesu Xrist hi ha adevallar presencialment per gràcia (…). David, en lo psalm CI (…). et te sana de totes infirmitats, ell és lo metge, e no n'i ha altre bastant (…).
Ara som en la matèria, e donchs, puys que Jhesu Xrist és lo verdader metge, hi ha a venir. E axí, vejam quia manera e pràticha hi és a fer la cura; e trobe que lo preciós metge Jhesús, en la pràthica e obres de cura, set obres hi servà, axí com tot bon metge deu fer. Primo, lo metge vol guardar lo malalt en la cara, estant en la cambra; secundo, vol toqual lo pols, car allò li mostra la disposició; tercio, demana la orina, e com ha fet estes tres coses, coneix la malaltia: lla donchs fa la quarta obra, ordena dieta; quinto, ordena exarop; sexto, ve la porgua, e la setena és, que atorgua-li que menge carn. Estes set obres són de cura de metge.
La segona obra és que axí com lo metge vol toquar lo pols al peccador, açò se fa en la contricció, a la vena del cor, e dretament és toquar de medicina, singularment e principal ab lo quart dit (…).
La terça obra que fa lo metge, vol veure lo orinal, e açò és la confessió, e allí mostrau la orina que és corrupta e pudent, e mostra la cosa amagada, e és necessari que lo orinal sia clar, e la boqua tapada (…) les confessions generals no basten; clar, clar sia lo orinal, mas veus la boqua del orinal sia tapada, que no vulla dir res d'altri (…).
La quarta obra és dieta. La abstinència que dóna lo confessor com ha vist los peccats, axí com lo metge, vista la malaltia, dóna la dieta.
La cinquena obra és al malalt exaropar, donar lo exarop, que és dolç... lo exerop se pren de matí e vespre, e ab certes cullerades, a demostrar que deuen ésser certes oracions a matí e a vespre; e lo exerop se mescla ab aygua calenta, aquell fa la obra (…). Axí les culleretes sien certes, he hajen aygua calda, ço és, làgrimes de contricció.
La sisena obra és porgua: és restitució de torts. Si haveu molts humors, ço és, riquees de mal just o de rapina, haveu pres res injustament dels vasalls, o ab demandes gracioses, o ab vexacions (…). la restitució és necessària (…). Dirà lo metge: "Preneu, preneu un poch de magrana agra": e què és la magrana agra? la mort (…).
La setena obra, lo mege al pacient o malalt, axí purgat, fa-li dar carn, que és lo preciós cos de Jhesu Crist, en tallador blanch, en la òstia (…)». |
| Paraules clau |
| alimentació
carn
diagnòstic
dieta
hospital
hòstia
humors
malaltia
medicaments
metge
orina
pols
porga
religiositat
sermó
xarop |
|