Publicació d'‘Il ricettario del ms. 215 della Biblioteca Classense di Ravenna’, de Claudia Lemme

Image
Claudia Lemme, Il ricettario del ms. 215 della Biblioteca Classense di Ravenna

Dell’Orso ha publicat el llibre de Claudia Lemme, membre de Sciència.cat, Il ricettario del ms. 215 della Biblioteca Classense di Ravenna (ff. 93r-156v): edizione, commento linguistico e glossario. Es tracta de la publicació de la part més substancial de la tesi doctoral de l’autora, dirigida per Ilaria Zamuner (Univ. Chieti-Pescara), Lluís Cifuentes (UB) i Sergio Lubello (Univ. Salerno), i defensada en l’any 2021.

El receptari mèdic és un antic gènere extrauniversitari de gran interès per estudiar les necessitats sanitàries més bàsiques de la població i de quina manera eren cobertes en el període que va des de la creació del sistema mèdic vigent, a finals del segle XIII, fins a la força recent generalització de l'assistència sanitària. S'hi han distingit dues variants, una de “professional” i una altra de “domèstica”. Els de la primera variant eren vademècums pràctics dels metges extrauniversitaris, els més nombrosos i accessibles per a la majoria de la població. Són una finestra excel·lent per conèixer quines eren les necessitats terapèutiques immediates dels seus pacients i com les gestionaven aquests metges. D'altra banda, els de la variant “domèstica” eren guies per a l'autoajuda individual i familiar que permeten saber quines eren les necessitats sanitàries de l'espai domèstic i com s'hi feia front.

El Receptari de Ravenna II, escrit en català i en italià, és un magnífic exemple dels primers, els de la variant “professional”, un vademècum pràctic elaborat per un cirurgià o barber cirurgià anònim que, convencionalment, l’autora anomena l’Anònim Classense. Segons l’anàlisi lingüística i del contingut, aquest Anònim procedia de l’àrea de Lleida o Tortosa i es va instal·lar a la regió adriàtica d’Itàlia situada entre Ancona i Ferrara, llavors pertanyent als Estats Pontificis, on es va integrar i va interaccionar amb altres col·legues, tant de procedència ibèrica com, sobretot, itàlics. El gruix del contingut del receptari és en català, però també va copiar, al final, receptes i altres textos breus en italià (en la variant d’aquella regió), alguna d’escadussera en llatí, i en algunes de les receptes es barregen les llengües. La paleografia i el contingut el situen cronològicament a l’últim quart del segle XV. És molt probable que arribés a Itàlia amb l’onada migratòria que va seguir l’estela dels Borja, en particular el cardenal i després papa Alexandre VI.

L’Anònim no es va limitar a elaborar-se aquest vademècum, sinó que va enquadernar en un sol volum —el que actualment es conserva a la biblioteca de Ravenna, rescatat de mans privades per un erudit de principis del segle XVIII— fragments de tres còdexs mèdics més per constituir el que es coneix com a manuscrit factici. Aquests còdexs preexistents contenen un altre receptari mèdic en català (Receptari de Ravenna I), un tractadet d’anatomia, també en català, el tractat de cirurgia de Roger Frugardo, en llatí, i altres obres d’interès medicopràctic.  

Claudia Lemme edita el receptari de l’Anònim Classense, fins ara inèdit, i n’estudia el caràcter plurilingüe, que analitza des de la filologia romànica. L’edició i estudi s’acompanya d’un glossari selectiu de les veus catalanes i itàliques poc o gens documentades als diccionaris històrics.

Altres publicacions de l'equip