Edició del 'Llibre de caça' de la Universitat de València

Image
garciasempere

La col·lecció Biblioteca Sanchis Guarner, coeditada per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, publica el Llibre de caça, el més extens i important dels tractats de falconeria medievals que es conserven escrits en català. L'edició és a cura de Marinela Garcia Sempere (Universitat d'Alacant), amb la col·laboració d'Antoni Mas i Miralles, Carme Arronis i Llopis i Hèctor Càmara i Sempere.

L'obra es conserva al manuscrit 505 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, que n'és una còpia datable a finals del segle XV o inicis del XVI, provinent del llegat del bibliotecari Vicente Hernández Máñez (m. València, 1866). Se'n desconeix l'autor i el títol (Libre de caça i també LIbre de animals de casar apareixen a la relligadura), perquè el cos del manuscrit ha arribat acèfal i àpode. Al text tampoc hi ha al·lusions que puguin facilitar l'atribució de l'obra, però les fonts identificades (el tractat portuguès de Pero Menino, el tractat català dit del rei Artús, el tractat castellà de Pero López de Ayala) i la llengua la situen clarament a la península Ibèrica i, més concretament, a l'àrea de l'antiga Corona d'Aragó. Aquestes fonts, en particular l'obra d'Ayala (1385-1386), proporcionen un terminus a quo per datar l'obra, que no pot ser anterior a finals del segle XIV. 

El Llibre de caça destaca no únicament per la seva longitud (141 capítols), sinó per ser l'únic tractat de falconeria conservat en català que, a més de fer referència a la patologia i la terapèutica dels rapinyaires, amb algunes indicacions ornitològiques prèvies (que és l'habitual en els testimonis del gènere conservats), conté una extensa part relativa a l'ensinistrament i maneig ("afaitat") d'aquests ocells (cap. 1-18).

El volum conté una primera part, introductòria, sobre el gènere, el manuscrit, l'autoria, la datació, les fonts i la llengua; una segona part, amb l'edició del text, que es presenta en edició interpretativa; i uns apèndixs, amb la transcripció de la taula dels capítols i deu reproduccions facsímils en blanc i negre de folis del manuscrit.

Extret (estudi lingüístic) a Valenciana Prosa.