Publicació de la traducció catalana de Ferrer Saiol del tractat d'agricultura de Pal·ladi

Image
Edició crítica de la traducció catalana de Ferrer Saiol (1385) del tractat d'agricultura de Pal·ladi

La col·lecció ‘Fonts històriques valencianes’ ha publicat l’obra Pal·ladi: Tractat d’agricultura. Traducció catalana medieval de Ferrer Saiol, de Raimon Sebastian (membre de SCIÈNCIA.CAT), Antoni Furió (Universitat de València) i Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València, actualment també membre de SCIÈNCIA.CAT).

Aquest volum ofereix l’edició i estudi de la traducció catalana medieval del Tractat d’agricultura de Pal·ladi duta a terme l’any 1385 per Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor de Sicília, tercera consort de Pere III el Cerimoniós, i padrastre de l’escriptor Bernat Metge. És la primera edició crítica completa d’aquesta traducció catalana, la més extensa de temàtica agrícola, de la qual s’havien donat a conèixer fragments des de finals del segle XIX, i que havia estat objecte d’una tesi de llicenciatura inèdita (Anna Giner, 1986) i, més recentment, de la tesi doctoral de Raimon Sebastian (2014).

L’obra uneix els esforços i coneixences d’un filòleg llatinista especialitzat en el tema (R. Sebastian, que també és autor de l’edició del text original llatí de Pal·ladi a la Col·lecció Bernat Metge, en curs) i de dos historiadors medievalistes que són reconeguts experts en l’estudi del camp i del context valencià. El context agrícola valencià és especialment important perquè la traducció de Ferrer Saiol només es conserva en una còpia feta al País Valencià a l’inici del segle XVI, probablement a l’Horta (i que deu ser descendent d’una versió que ja circulava i era valorada a l’entorn valencià des de molt abans).

La primera part del volum conté l’estudi introductori, que contextualitza l’obra i la producció bibliogràfica sobre agronomia a la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV. A continuació, es presenta la biografia del traductor i el seu pas per la Cancelleria reial. Tot seguit, es fa una anàlisi de la traducció i també dels dos únics testimonis manuscrits que se n’han conservat, l’esmentat en català (València, Biblioteca Serrano Morales, ms. 6437) i el d’una traducció al castellà (Madrid, Biblioteca Nacional de España, ms. 10211, de mitjan segle XV, editada per Thomas Capuano el 1990). L’estudi comparat dels manuscrits ajuda a conèixer millor la tasca de Saiol i complementa les mancances que hi ha en un i altre manuscrit.

La segona part del volum conté l’edició del text. S’inicia amb un pròleg del traductor i segueixen, a continuació, els tretze llibres de l’obra. En el llibre primer s’exposen les activitats generals que s’han de dur a terme al camp, que inclouen la ubicació de la finca agrícola, els materials per construir-la, els espais al voltant de la finca, la cria del bestiar tant major com menor, i la prevenció de plagues i de fenòmens atmosfèrics adversos. Els altres dotze llibres tracten de les activitats agrícoles de cada mes de l’any, que en determinen una extensió variable.

L’edició s’acompanya d’un índex toponímic, antroponímic i de temàtica agronòmica. Aquest últim inclou tot el vocabulari tècnic i específic emprat per Ferrer Saiol en català i la seva correspondència amb l’original llatí.

Aquesta aportació és de gran interès, principalment, per a l’estudi de la transmissió en vulgar de la bibliografia agronòmica llatina, tant des del punt de vista filològic com del de la història de la ciència; per a l’estudi del vocabulari especialitzat en català antic; i per a l’estudi del context històric i cultural de l’agricultura catalanoaragonesa medieval, en particular la del camp valencià.

Altres publicacions de l'equip.