Publicació de 'Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500)'

×

Missatge d'error

  • Deprecated function: Function create_function() is deprecated in include_once() (line 2 of /dev/shm/.overly.module).
  • Deprecated function: Function create_function() is deprecated in include_once() (line 2 of /dev/shm/.overly.module).

L'Editorial Afers (Catarroja, País Valencià) acaba de publicar un nou llibre a Carmel Ferragud, investigador de l'equip de SCIÈNCIA.CAT, amb el títol Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500). Si fa deu anys hi apareixia La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval, tot just ara l'editor Vicent Olmos torna a confiar en una monografia sobre uns temes que a priori semblen poc comercials, perquè el llibre acabat de publicar versa sobre un altre aspecte de la medicina valenciana a l'època medieval. L'Ajuntament de Xàtiva és coeditor del llibre, demostrant que la terra de Lluís Alcanyís ha estat sensible a un tema que no sol figurar entre els més destacats del panorama historiogràfic.

Els estudis dedicats a la pràctica de la medicina als municipis de la Corona d'Aragó durant la baixa Edat Mitjana des de la perspectiva i la metodologia de la història local a penes han proliferat. Des del ja clàssic treball de Luis García Ballester sobre la ciutat de València (La medicina a la València medieval, València 1988), no s'han elaborat monografies específiques sobre aquesta temàtica. No obstant això, cal destacar alguns treballs fets des d'altres perspectives (com ara el cèlebre Medicine before the plague de l'historiador nordamericà Michael McVaugh, Cambridge 1993), que s'han endinsat en l'estudi de la medicina practicada en l'àmbit municipal, si bé posant en relació dades de nombroses viles i ciutats, i no fent una aproximació exhaustiva que tinga un sol lloc com a laboratori d'anàlisi. Aquesta absència és ben sorprenent perquè la documentació que es conserva als nombrosos arxius municipals dels territoris que configuraren l'antiga Corona d'Aragó és veritablement extraordinària per a estudiar el tema, tant per la quantitat com per la qualitat del seu contingut. En aquest sentit, pot semblar anòmal que haja estat precisament la ciutat de Xàtiva, que perdé la major part de la seua memòria escrita arran de l'urbanicidi que patí durant la Guerra de Successió Espanyola (1707), l'escollida per a analitzar com un col·lectiu de persones s'organitzà per a gestionar tot allò relacionat amb la higiene, el manteniment de la salut, la prevenció de la malaltia, l'organització i el control de l'assistència mèdica i l'ús dels professionals de la medicina per a contribuir al bon govern i millorar la qualitat de vida de la ciutat. Però de vegades són aquests reptes i altres avinenteses similars les que esperonen la recerca.

Carmel Ferragud ha reconstruït tot aquest panorama mèdic per a la ciutat de Xàtiva a partir dels materials que s'han conservat en diversos arxius històrics. La segona ciutat del regne valencià havia de deixar per força un rastre documental important més enllà dels límits del municipi, i ha estat això el que ha permès de rescatar prou dades com per a oferir-ne una panoràmica general. Paradoxalment, és la limitada quantitat de fonts conservades el que ha permès un estudi exhaustiu del tema en la llarga durada, sense haver de descartar molts aspectes relacionats. En efecte, quan es vol estudiar aquest tema en ciutats com València, Barcelona o altres grans nuclis urbans tardomedievals, el devessall d'informació que apareix és de tal magnitud que necessàriament s'ha d'optar per tractar temes més concrets o bé per focalitzar l'atenció en un període cronològic molt més curt. Tanmateix, això fa perdre de vista una panoràmica general i en una llarga forquilla cronològica com la que el llibre de Ferragud ha pogut oferir. Una mirada que intenta explicar el lloc que van tenir els practicants de la medicina galenista per a fer front a les necessitats mèdiques d'una societat que era cristiana des del seu mateix moment fundacional, tot i que en convivència amb musulmans i jueus.

El títol del llibre inclou un homenatge a Luis García Ballester, personatge clau en l'inici de la història de la medicina des de pressupòsits contextuals a l'àmbit valencià (i no només valencià), i més en concret a la seva obra pòstuma, La búsqueda de la salud: sanadores y enfermos en la España medieval (Barcelona 2001).

► Altres publicacions de l'equip